Walter Reed (1851 – 1902) (Fig.1) era un coronel mèdic de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, que s’havia llicenciat en medicina el 1870 i havia estat destinat força anys al Far West. Després de fer un curs de Bacteriologia al Johns Hopkins Hospital de Baltimore, és nomenat catedràtic de Bacteriologia de l’Escola Mèdica de l’Èxèrcit a Washington, acabada d’inaugurar.

En funció del seu nou càrrec de catedràtic, és nomenat president de la Yellow Fever Comission, que s’ha creat el 1900 per combatre una malaltia que causa una elevada mortalitat entre els soldats nord-americans que participen en la guerra hispano-estatunidenca que acabarà amb la independència de Cuba. El 1898, havien mort 968 soldats americans en combat i 5.000 per febre groga.

La febre groga és una zoonosi viral causada per un flavivirus, endèmica a les àrees sub-tropicals i tropicals d’Àfrica i Amèrica. Des del segle XVII, s’han produït repetits brots epidèmics en la majoria de països llatinoamericans i als Estats Units. Sembla que arriba a Amèrica portada per esclaus africans.

La majoria dels malalts presenten una malaltia lleu i auto-limitada però una certa proporció presenta una febre hemorràgica amb fallada hepàtica i renal.

Carlos Finlay (1833 – 1915) ja portava anys investigant sobre la febre groga quan arriba a La Havana la Comissió presidida per Walter Reed. Finlay era fill d’un metge escocès i una cubana, que havia estudiat medicina al Jefferson Medical College a Filadèlfia. A La Havana manté la consulta d’oftalmologia que tenia el seu pare, però es dedica a estudiar la febre groga. Està convençut que la malaltia es transmet pels mosquits. Comprova que els que han passat una malaltia lleu queden immunitzats i molts fills de mares que han passat una febre groga durant l’embaràs no s’infecten de petits, i si s’infecten de grans tenen una malaltia lleu, suggerint que en néixer estan protegits i de grans només ho estan parcialment. També ha observat que, al voltant de les persones que adquireixen la infecció (casos primaris), apareixen nous casos (secundaris) entre 14 i 21 dies després. Finlay mai va aconseguir inocular l’agent causal de la febre groga a subjectes experimentals.

La Comissió de la febre groga tracta a Finlay d’una manera displicent quan el visita a la seva arribada a La Havana. Reed no creu en la responsabilitat dels mosquits, però després s’establirà una bona relació entre ells. La Comissió està formada a més de Reed pel Dr. Jesse Lazear (1866 – 1900), militaritzat el mateix any de constituir-se la comissió, el 1900. Lazear s’havia format com a bacteriòleg a l’Institut Pasteur de Paris (veure aquesta entrada del blog de 28/10/21). El segon membre era James Carroll (1854-1907), anglès, allistat a l’exèrcit dels Estats Units. Havia estudiat bacteriologia al John Hopkins Hospital i era professor assistent a l’Escola Mèdica de l’Exèrcit, i col·laborador de Walter Reed. El quart membre era un bacteriòleg cubà, professor de la Universitat de La Havana, Arístides Agramonte (1868 – 1931).

La Comissió fa estudis experimentals en soldats nord-americans voluntaris. Els primers estudis estan orientats a investigar la responsabilitat dels fòmits (roba personal, roba de llit) en la transmissió de la malaltia. Tots van donar un resultat negatiu, per això els següents estudis van anar dirigits a confirmar o descartar la hipòtesi de Finlay, és a dir la responsabilitat dels mosquits.

Aquesta hipòtesi es va confirmar amb experiments d’inoculació amb mosquits que havien picat persones amb febre groga. Aquests estudis els dirigeixen Lazear i Carroll, perquè Reed ha tornat a Washington. Malauradament en els experiments va morir un membre de la Comissió, el Dr. Lazear, a més d’una infermera nord-americana, Clara Maass (veure aquesta entrada del 21/02/21) i alguns soldats.

Aquests experiments confirmen la teoria que Carlos Finlay havia presentat vint anys enrere. Els estudis de la Comissió descarten que l’agent causal sigui un bacteri perquè és massa petit per travessar els filtres que impedeixen el pas dels bacteris, de manera que aquest és el primer agent responsable de malaltia que s’identifica com un virus.

Reed publica, sense el nom de Finlay, aquesta troballa al JAMA (1901; 36: 431-440), per això s’emporta el mèrit del descobriment. Reed va ser objecte de tota mena de reconeixements, condecoracions, premis i nomenaments per la confirmació del que proposava Finlay des de feia anys, lluitar contra els mosquits,

Només molts anys després s’ha reconegut el mèrit de Finlay. Reed va ser un candidat al premi Nobel de Medicina, però la seva mort prematura el novembre de 1902, per una apendicitis que no es va deixar operar en la fase aguda, però si es va deixar dues setmanes més tard quan ja s’havia perforat. Va fer una peritonitis, i morí una setmana més tard.

Com a conseqüència de l’informe de la Comissió, el general Gorgas, cap de sanitat militar a Cuba, posa en marxa una campanya de desinsectació dels habitatges de La Havana i d’altres ciutats de Cuba, i eliminació de les aigües estancades, per això la incidència de febre groga va arribar a ser quasi zero a la illa l’any 1902.