El tifus exantemàtic és una malaltia pràcticament desapareguda avui dia, però que havia sigut un assot per la humanitat en èpoques passades. Tenia un caràcter epidèmic en temps de fam i misèria, després de desastres naturals o en cas de guerres, afectant tant a la població civil com militar.

Després d’un període d’incubació de 14 dies, apareixia sobtadament febre alta, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració. Al cinquè dia, apareix una erupció cutània generalitzada, de tipus macular rosat que respecta el palmell de les mans, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma. La taxa de mortalitat oscil·lava entre el 10 i el 60 % dels casos.

El tifus exantemàtic epidèmic era una malaltia associada a pobresa i a l’amuntegament de persones. Charles Nicolle va ser qui va identificar la causa de la malaltia i el mecanisme de transmissió de la infecció, fet pel qual li van concedir el premi Nobel de medicina l’any 1928 (Fig.1).

La causa és una Rickettsia, la R. Provazeki, que es transmet pels polls del cos humà (Pediculus humanus corporis). Els polls no viuen a la pell dels infectats sinó a la roba (Fig.2).

La rickèttsia responsable de la malaltia fou descoberta per Howard Taylor Ricketts.

Nicolle havia nascut a Rouen el 1886, fill d’un metge, i estudia la carrera de medicina a la mateixa ciutat. Descontent amb l’ensenyament de Rouen, marxa a Paris a fer els tres darrers anys de carrera. El 1889, entra a l’Institut Pasteur, a treballar amb el Dr. Roux, i el 1893 llegeix la tesi doctoral sobre “Recerques en el xancre tou” (Fig.3).

Torna a Rouen, però ha adquirit una sordesa que li impedeix fer activitat clínica, per això obté la plaça de Director del laboratori de Bacteriologia de l’hospital, on posa en marxa un centre de seroteràpia.

El 1893, accepta l’oferiment d’anar a Tunis a dirigir l’Institut Pasteur d’aquesta ciutat, que era en aquells anys colònia francesa. L’Institut tenia poca alçada però amb Nicolle es convertirà en un centre de prestigi internacional. Nicolle s’hi quedarà tota la vida.

S’interessa pel tifus exantemàtic, que era una malaltia endèmica a Tunísia. Descobreix que la transmeten els polls i es dedica a investigar el mode de transmissió. Observa que, a la ciutat de Tunis, quan hi ha una situació epidèmica, els malalts s’amunteguen a la sala d’espera del centre i ens els carrers pròxims, intentant que els ingressin a l’hospital. En aquests dies de pressió sempre s’infecten membres del personal, metges i infermeres, que tracta de posar ordre i atén aquestes persones. En canvi, mai es produeixen casos d’infecció secundària en el personal que atén malalts ingressats. La diferència està en que els malalts ingressats no duen la seva roba, sinó roba neta de l’hospital, i han estat dutxats.

Nicolle dedueix que l’agent infecciós està en la roba dels malalts, circumstància que explica els casos d’infecció en el personal de la bugaderia. Suposa que la transmissió no és directament de persona a persona sinó per agents, els polls, que viuen a la roba dels malalts.

Per confirmar aquesta hipòtesi, demana a Roux que li enviï alguns ximpanzés de Paris. Inocula a un ximpanzé sang d’un pacient amb tifus i el simi mor als pocs dies abans. Recull polls de la pell del ximpanzé malalt i els transfereix a un altre ximpanzé que mort de tifus als 10 dies.

Nicolle pensa que els polls són el vector de la transmissió de la malaltia i fa recomanacions a les autoritats per que prenguin mesures per eliminar els polls, mesures que van ser tot un èxit.

Nicolle no va aconseguir veure el germen, sinó que el va identificar el bacteriòleg brasiler Henrique da Rocha Lima, en l’interior de cèl·lules de malalts, i li va donar el nom de R. Prowazeki, en honor del seu mestre Stanislaus von Prowazeck (Fig.4), un txec zoòleg i parasitòleg, que va morir d’un tifus exantemàtic en una investigació que feia amb Rocha Lima en una presó alemanya on havia aparegut un brot de tifus.

Nicolle va intentar fabricar una vacuna contra el tifus exantemàtic que va provar en ell mateix sense que hi haguessin manifestacions adverses, barrejant bacils del tifus amb sèrum de convalescents de la malaltia. Després la va provar en nens, però tots van desenvolupar tifus, tot i que lleuger, i no se’n va morir cap. Nicolle va abandonar el projecte, que anys després va desenvolupar amb èxit el polonès Rudolf Weigl (veure aquesta entrada del blog de 12/11/21).

Nicolle descobreix que l’agent infecciós no es transmet per la picada del poll, sinó que està present en la femta que el poll evacua mentre està picant, i deixa sobre la pell del malalt. En el moment de rascar-se, la víctima de la picada fa entrar gèrmens per la ferida causada per la picada.

També descobreix Nicolle que hi ha infeccions inaparents, perquè en injectar gèrmens a cobais, alguns fan febre, indicativa que s’ha produït malaltia, i altres es mantenen asimptomàtics.

Els polls infectats per la rickèttsia moren a la roba del malalt i alliberen milions de partícules infectives que fàcilment entren en contacte amb la pell de les persones, fent-les emmalaltir.

Referències

MG Schultz, DM Morens. Charles-Jules Henri Nicolle. Emerging Infectious Disease, 2009; 15 (9): 1520 -1522.

L. Gross. How Charles Nicolle of the Pasteur Institute discovered that epidèmic typhus is transmitted by lice: Reminiscences from my yars at the Pasteur Institute in Paris. PNASS, 1995:6; 9: 10539 – 10540.