Menorca estigué dominada pels britànics durant quasi tot el segle XVIII, des de 1713 fins el 1802. Allí arribà, el 1736, un jove escocès de 20 anys, George Cleghorn, com a cirurgià del 22 regiment britànic d’infanteria, que estava sota el comandament del general Saint Clair. Cleghorn estigué a Menorca durant 13 anys. El seu regiment torna a Irlanda el 1749. L’any 1750, Cleghorn està a Londres assistint a les classes de l’anatomista i cirurgià William Hunter, però l’any següent torna a Dublin, on s’hi instal·la definitivament.

Cleghorn havia nascut el 1716 en una família de grangers i era el petit d’una família de cinc fills. El 1731, quan només tenia 15 anys, comença a estudiar medicina a Edimburg. S’està a casa del cirurgià Alexander Munro (Fig. 2), el metge amb més categoria d’Escòcia en aquella època, que li fa de mestre i tutor durant cinc anys.

Durant la seva estada a Menorca escriu les seves observacions sobre les malalties epidèmiques de la illa, malalties dels britànics i dels menorquins, que ha vist des de 1744 fins 1749 , junt amb els resultats d’algunes autòpsies fetes per ell, dades meteorològiques, un catàleg de la flora i fauna menorquina, així com la descripció de la primera epidèmia d’hepatitis que s’ha registrat a Espanya (Fig.3). El llibre es titula Observations on the Epidemical Diseases in Minorca from the year 1744 to 1749, de la que es fan quatre edicions i es tradueix a l’alemany. El llibre es basa es basa en les cartes que Cleghorn havia escrit al seu amic John Fothergill, a qui havia conegut durant els estudis a Edimburg. Es considera actualment com un dels texts clàssics de l’epidemiologia.

Durant la seva estada a Menorca, s’interessa molt pel paludisme i els efectes que s’aconsegueixen amb el tractament amb quinina (Fig. 4).

Un cop establert a Dublin, dona classe d’anatomia, fins que la seva plaça de professor associat es converteix en una càtedra el 1753, amb lo que Cleghorn esdevé catedràtic d’anatomia del Trinity College. Tenia l’experiència de fer autòpsies a Menorca. Cleghorn és un professor apreciat pels alumnes (Fig.5). Explicava les lliçons en anglès i no en llatí per fer-se entendre per tothom.

Va pertànyer a diverses societats, com la Societat mèdica filosòfica de Dublin, el Col·legi de Metges d’Irlanda, la Royal Medical Society i de la Royal Irish Society.

La seva consulta privada va ser molt productiva, el que li va permetre adquirir una notable propietat on hi va viure els darrers anys. Es retira el 1786 i mor el 1799.

Un aspecte curiós de l’estada a Menorca de Gleghorn fou el seu interès per la meteorologia. Només disposava d’un termòmetre graduat en l’escala Fahrenheit amb el que feia les seves mesures diàries. Valorava la pluja qualitativament en les següents categories, febles, normal, forta i molt forta. També s’interessava per la qualitat de l’aire, humit o sec.