L’any 1942, Frederick Ogden MacCallum (Fig.1) ja era un investigador en malalties víriques molt prestigiat a la Gran Bretanya. Tenia una gran experiència en febre groga i en hepatitis. Quan Winston Churchill havia d’anar a Moscou, viatjant per l’Orient Mitjà, es va consultar a MacCallum si se l’havia de vacunar de la febre groga.

La morbiditat i la mortalitat per febre groga eren en aquell temps força elevades, i amb la vacuna s’havien produït molts casos d’hepatitis aguda, en relació al sèrum humà que contenia aquesta vacuna per estabilitzar-la.

MacCallum recomanà no vacunar Churchill, considerant que quedaven pocs dies per començar el viatge i no estaria immunitzat el dia que arribés a Moscou. Churchill no va agafar la febre groga, però el cap regional de la Royal Air Force, que va ser vacunat amb una vacuna del mateix lot de la que s’hauria utilitzat per vacunar el primer ministre, va tenir als dos mesos una hepatitis greu.

Fred MacCallum era un viròleg d’origen canadenc, que va desenvolupar la seva vida professional a Anglaterra, on va fer una contribució important : Dividir les hepatitis víriques en formes de transmissió oral, que va denominar hepatitis A, i de transmissió parenteral o sèrica, que va denominar hepatitis B.

MacCallum neix a Toronto, fill d’un professor d’Oftalmologia a la universitat de Toronto. Estudia medicina en aquesta universitat i en acabar els estudis s’interessa per la bacteriologia i el treball de laboratori. Obté una beca per anar a Anglaterra a formar-se en Bacteriologia al servei del Dr. Sam Bedson al London Hospital, on hi arriba l’any 1934. S’incorpora a les investigacions de Bedson sobre psitacosi, malaltia transmesa per les aus i pateix un contagi que li causa una psitacosi meníngia de la que es recupera. Des d’aquest accident es va convertir en un treballador meticulós i un expert en la seguretat en el lloc de treball.

Quan se li acaba la beca, troba feina a l’Institut Wellcome on treballarà al laboratori de George Marshall Findlay (Fig.2), que està investigant els virus que causen malalties als tròpics, especialment la febre groga, la febre del Rift i el limfogranuloma veneri, i dedicat a la fabricació de vacunes.

Amb Findlay s’interessa per les hepatitis víriques que estant causant brots epidèmics en grups de població militar, que apareixen uns mesos després d’haver rebut la vacuna de la febre groga. Findlay i MacCallum publiquen, el 1937, una sèrie de 52 soldats vacunats que fan una hepatitis i sospiten que els hi va injectar algun virus amb el sèrum humà que s’incorporava a la vacuna per estabilitzar-la. La presentació clínica dels casos amb hepatitis era idèntica a la dels casos observats per MacCallum en clíniques per sifilítics on s’administrava salvarsan i en centres per diabètics i per artrítics, on es posaven les injeccions amb la mateixa xeringa per administrar insulina o anti-inflamatoris.

Al final dels anys 30 i principis dels 40, altres publicacions informen de brots epidèmics d’hepatitis en poblacions tractades amb la mateixa xeringa per administrar vacunes i medicaments. MacCallum crea el terme d’hepatitis per xeringueta per designar aquests casos. Comprova que, en les clíniques per diabètics on s’utilitzen xeringues esterilitzades, la taxa d’hepatitis és zero, mentre que és del 30 al 60 % on no s’esterilitzen.

Findlay deixa el laboratori perquè ha estat nomenat brigadier de l’exèrcit i destinat a l’Àfrica Occidental. MacCallum queda amb la responsabilitat total de dirigir el laboratori, i comença una sèrie d’estudis experimentals de transmissió de l’hepatitis a voluntaris, que són reclutats entre estudiants i objectors de consciència. Aquests estudis li permeten demostrar que hi ha dos tipus d’hepatitis, una de transmissió fecal-oral, l’hepatitis A, i una de transmissió parenteral, l’hepatitis B. Aquests estudis contribueixen a desterrar el terme “icterícia catarral”, que es feia servir per designar les hepatitis agudes.

El 1843, el laboratori de MacCallum es trasllada a Cambridge i li encarreguen una vacuna pel tifus exantemàtic. El 1946, és invitat a incorporar-se a un nou laboratori central per fer exàmens de salut pública, on desenvolupa proves diagnòstiques per l’hepatitis. Escriu part del llibre de Bedson, un llibre que va tenir molt èxit “Virus and rickettsial diseases of man” que es publica el 1950 (Fig.3).

El 1960, fa un infart, per això decideix dedicar-se a una ocupació més tranquil·la a Oxford, a la Radcliffe Infirmary (Fig.4), i a produir vacunes contra la polio.