Blumberg rebé el premi Nobel de Medicina l’any 1976 per descobrir l’antigen Austràlia l’any 1967 (Fig.1). El descobriment de l’antigen Austràlia fou un exemple de serendipitat, ja que Blumberg buscava algun marcador serològic que servis per reconèixer una predisposició a patir determinades malalties. Blumberg mirava si hi havia proteïnes sanguínies que donessin alguna informació. Als anys 60, els estudis genètics estaven en els seus inicis, i els investigadors disposaven de pocs mètodes.

Blumberg usava la immunodifusió d’Ouchterlony que consisteix en omplir de sèrum uns pouets fets a la perifèria d’una placa de Petri plena d’agar, i amb un pouet central. Quan es forma una línia de precipitació blanca entre el pouet central i algun pouet perifèric, significa que s’ha produït una reacció antigen-anticòs, ja que en un dels pouets hi ha un antigen i en l’altre el seu anticòs corresponent (Fig.2).

Blumberg estava fent proves l’any 1965 amb els sèrums d’arreu del món que havia col·leccionat des de 1950 i sèrum de multi-transfosos, esperant que en el sèrum d’aquests darrers hi haguessin anticossos contra proteïnes dels donants de sang. En una de les plaques de Petri que examina, s’havia format una línia de precipitació entre el sèrum d’un aborigen australià i el d’un hemofílic de Nova York (Fig.3).

Aquesta línia es tenyia de color vermell amb azocarmí, i com que era d’un maorí el van denominar antigen Austràlia (Fig.3). El sèrum de l’australià va reaccionar amb un de cada deu sèrums de malalts leucèmics i només en un de cada mil individus sans.

Blumberg pensà que els sèrums amb anticòs contra l’antigen Austràlia tenien algun factor que predisposava a adquirir leucèmia, però aviat va haver de canviar d’opinió, quan en el sèrum d’una infermera del seu laboratori que no tenia antigen ni anticòs, en un primer examen li va aparèixer un antigen, igual que el de l’aborigen australià, quan va fer una hepatitis aguda, segurament adquirida en el laboratori. Aquesta observació li fa relacionar l’antigen Austràlia amb l’hepatitis vírica. En aquell moment se n’adona que els malalts hemofílics i leucèmics que tenien l’antigen el podien haver adquirit amb una hepatitis causada per alguna transfusió sanguínia, ja que tots eren multi-transfosos.

El 1970, es confirma que l’antigen Austràlia forma part del virus de l’hepatitis B, quan el viròleg anglès, David Dane (Fig.4), observa per primer cop el sèrum d’un portador de l’antigen amb hepatitis al microscopi electrònic. Veu partícules grans, que corresponen al virus, i partícules petites, moltes esfèriques i altres tubulars, idèntiques al material de la superfície del virus, segurament una càpsula (Fig.5).

També mira sèrums de persones amb antigen Austràlia sense clínica d’hepatitis, en els que veu al microscopi electrònic partícules esfèriques i tubulars, però no partícules virals. Dedueix d’aquesta observació que hi ha portadors d’antigen Austràlia sense replicació viral, que es designen com portadors sans del virus o portadors del virus sense lesió hepàtica. Mes tard es va saber que en aquestes persones el virus no replicava, per això no estava a la sang, i no produïa lesió hepàtica, sinó que estava integrat en el genoma de la persona infectada, el que determinava que els hepatòcits anessin fabricant antigen Austràlia.

Blumberg i els seus col·laboradors exploren molts malalts amb hepatitis crònica, cirrosi i càncer de fetge, i comproven que molts tenen antigen Austràlia, el que indica que, en un cert nombre de malalts amb hepatitis aguda B, la infecció persisteix i acaba produint una malaltia hepàtica crònica.

L’altra aportació de Blumberg és la obtenció d’una vacuna a partir de les partícules d’antigen Austràlia purificades del sèrum de portadors sense virus, que fabrica Maurice Hilleman per la companyia Merck & Dohne, el 1982, amb el nom d’Heptavax. L’eficàcia d’aquesta vacuna és demostrada per Saul Krugman en les seves experiències a la Willowbrook State School.

Referències

Reuben A. The thin red line. Hepatology, 2002; 36 ( 3:): 770-773.

Dane DS, Cameron CH, Briggs M. Virus-like particles in the serum of patients with Australia-antigen associated hepatitis. Lancet 1970;1:695-698

Blumberg BS, Alter HJ. A “new” antigen in leukemia sera. JAMA 1965;191:101-106.19

London WT, Sutnick AI, Blumberg BS. Australia antigen and acute viral hepatitis. Ann Int Med 1969;70:55-59