La universitat, com a centre de formació de nivell alt, comença a Europa avançat el segle XV, tot i que abans ja existien alguns centres universitaris com l’Escola de Salerno i la de Montpeller. A Catalunya s’havien creat, el segle XIV, Estudis Generals, precursors de la universitat, en algunes ciutats, com Lleida i Barcelona.

Fins a finals del segle XIX, la universitat és en tots els països una institució masculina. Les dones no hi son admeses. Els hi costarà molt trencar aquesta norma i tenim històries de dones que van dedicar tota la vida a lluitar contra aquesta prohibició, com ara Sofia Jex-Blake.

Salerno és la primera universitat italiana totalment oberta Acceptava jueus i moros, així com dones, alguna de les quals va arribar a ser professora de l’escola, com és el cas del personatge del blog d’avui: Trota de Salerno (Fig.1), coneguda també com a Trota di Ruggiero o Tròtula de Salerno. Altres quatre dones expertes en l’art de curar: la italiana Trota, les alemanyes Constanza y Calenda, la jueva Rebeca Guarna i la musulmana Abella van estudiar a Salerno.

Salerno és una ciutat situada al sud de Nàpols. L’escola de medicina és fundada el segle IX, però arriba al seu esplendor els segles XII i XIII. És una escola laica, independent de l’església.

Trota escriu dos llibres, “De pasionibus mullerium curandum” (Curació de les dolences de les dones o Tròtula major, i “De ornatu mullierum” (Sobre els tractaments per a dones o Tròtula menor). Alguns historiadors creuen que Trota no es l’única autora d’aquests textos, perquè la seva signatura està només en un tercera part del text. Això els fa pensar que siguin obres escrites per tres persones però només tenim el nom d’un dels autors. Altres creuen que Trota no existeix i que un home ha escrit els textos, que s’amaga darrere un nom de dona per tractar de temes femenins.

El primer llibre consta de 60 capítols dedicats al període menstrual, la concepció, l’embaràs, el part, el control de la natalitat, i la malaltia ginecològica que estan tractats de manera sistemàtica. El llibre es distribueix per Europa i es fan versions en anglès, francès, alemany i espanyol (Fig.3).

El segon llibre tracta dels remeis que ofereix la medicina natural, sobre tot provinent d’herbes, i també de les mesures higièniques (Fig.4). Recomana l’ús d’opiacis per neutralitzar el dolor del part, en contra del criteri general de que els opiacis no estan permesos.

També és d’interès la seva opinió que la infertilitat tant pot ser degut a l’home com a la dona, i no de la dona solament, com era l’opinió en aquella època. El llibre va ser descobert el 1985 per l’historiador de l’Institut Tecnològic de Califòrnia John F. Benton.

Trota estava casada amb un professor de l’escola, de nom Giovanni Platearius. Professionalment es va dedicar a l’Obstetrícia i a la Pediatria (Fig.5).

Referències

Monica Green. The Development of the Trotula. Revue d’Histoire des Textes, Vol. 26 (1996)