El nom de Jenner és un nom reconegut universalment com el d’un home benefactor de la humanitat pel seu descobriment de com prevenir una malaltia que apareixia en forma epidèmica i causava una gran mortalitat: la verola (Fig.1).

El procediment per prevenir la verola pot semblar simple, però el mèrit va ser relacionar un fet conegut: les munyidores de les vaques de llet no agafaven la verola perquè s’infectaven d’una verola de les vaques que causava una malaltia benigne i local a les mans (cow-pox), i demostrar que provocar aquesta infecció en els humans evitava contraure la verola, que era una malaltia que causava veritables tragèdies, ja que molts dels que no morien quedaven desfigurats per lesions cicatricials a la cara.

Jenner va pensar que si injectava la limfa de les pústules de les mamelles de les vaques infectades a persones, aquestes quedarien protegides, de la mateixa manera que passa a les munyidores, igualment succeiria si injectava limfa de les mans d’una munyidora infectada de cow-pox.

Ho va provar en un nen de sis anys, James Phipps, a qui va inocular, el dia 14 de maig de 1796, limfa de les pústules de la mà de Sarah Nelmes, una grangera de Berkeley, el poble de Jenner, on residia. La vacuna no li va provocar cap reacció, tret d’una mica de febre (Fig.3). Va proposar a la mare del nen que si li injectava material d’una pústula d’un malalt de verola, comprovarien que estava protegit perquè no agafaria la malaltia. Incomprensiblement la mare va acceptar aquest experiment i James va ser inoculat amb limfa d’un malalt amb verola, un mes i mig després de ser vacunat.

La exposició a la verola no li va causar cap reacció. Jenner estava convençut que havia descobert el remei per evitar la verola. També havia descobert que la limfa vacunal es pot obtenir de persones vacunades o amb la verola de les vaques, i no cal extreure-la de les vaques. Va vacunar 23 persones més, i a continuació va escriure un opuscle explicant la seva experiència, que fou publicat el 17 de setembre de 1798, només dos anys després de posar la primera vacuna. Aquest text ràpidament va tenir una gran difusió.

Temps després de l’experiment de Jenner, es va saber que un granger, de nom Ben Jesty, havia vacunat 20 anys abans la seva dona i els seus dos fills, amb èxit, amb el mateix mètode que Jenner, però com que no era metge no se li va ocórrer fer-ne difusió i també pel que podrien dir els veïns del poble. També havia observat que les munyidores passaven la malaltia de les vaques a les mans, però no tenien mai verola.

L’èxit de Jenner no va ser immediat. Alguns metges que havien llegit el seu escrit (Fig.4) van escriure a Jenner admirats per la seva idea i satisfets pels resultats, però la premsa satírica publicà molts articles i dibuixos qüestionant que es posés material d’un animal a les persones (Fig.5).

A Londres es va muntar un Institut per les vacunacions i el Parlament anglès va concedir un premi econòmic a Jenner. Quan Ben Jesty va conèixer això, va explicar la seva experiència per tractar de compartir el premi amb Jenner.

La vacuna arribà a Catalunya per Francesc Piguillem (veure aquesta entrada del blog del 14/04/21), que tenia contactes amb un metge francès que li va subministrar dosis de vacuna.

Jenner té també el mèrit d’haver obtingut primícies en el camp de l’Ornitologia. La seva ocupació més plaent a la seva època escolar era observar ocells. Va ser admès a la Royal Society l’any 1778 per la seva expertesa en ornitologia. Fruit de les seves observacions, Jenner descriu per primera vegada que el cucut no fa nius per posar-hi ous, sinó que deixa els seus ous en nius d’altres espècies d’ocells, que s’ocuparan d’alimentar la seva cria, tal com ho fan amb les seves pròpies.

Referència

W. Ladermann. Se acuerda de Jenner? Rev. Chil.Infecgt., 2003; ?., 21-23.