Aquest dibuix dels membres i els assistents a la Clínica de Patologia Quirúrgica del professor Piulachs a l’Hospital Clínic estava penjat a casa dels meus pares. Aviat vaig conèixer el cap i els companys de feina del meu pare (Fig.1). El dibuix era d’un dibuixant de força anomenada, el Sr. Lluís Morató Guerrero (1903 – 1963). Ignoro quina va ser la causa d’encarregar aquest dibuix, però sospito que era una celebració de la carrera acadèmica del professor Piulachs (marcat amb el nº1).

Quan vaig començar la carrera, el 1959, vaig tenir la oportunitat de conèixer molts dels que sortien al dibuix, perquè acostumava a baixar els matins amb el meu pare cap a l’Hospital i li portava l’aparell d’anestèsia OMO a la càtedra de Piulachs, on treballava el meu pare, abans que comencés el programa operatori del matí. En aquells anys, l’Hospital no tenia material propi i cada anestesista havia de dur el seu.

El meu pare era el Dr. Eugeni Bruguera i era el cap del servei d’Anestèsia de l’Hospital Clínic. Va ser nomenat per aquest càrrec l’any 1947, quan el Dr. José Miguel Martínez, el pare de l’anestesiologia moderna de Catalunya, va renunciar al càrrec i va anar a l’Hospital de Sant Pau.

Abans d’anar a classe, passava una estona saludant als companys del meu pare, naturalment només als que eren més amables, perquè alguns no es devien relacionar amb alumnes i no em deien res. Tinc un gran record dels Drs. Manuel Sarró, Josep Suñol i Mariano Anglada.

Els anys en que jo anava al servei del professor Piulachs, ja no hi havia alguns dels que surten al dibuix: ni el Dr. Arandes, que havia guanyat la càtedra de Patologia Quirúrgica I, ni el Dr. Cabot que era el cap de Traumatologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ni tampoc el Dr. Sala Patau que també havia anat a la Vall d’Hebron.

Els especialistes tenien molta consideració en el servei del professor Piulachs, que era un cirurgià general expert en totes les especialitats quirúrgiques. Els cirurgians plàstics eren els Drs. Mir i Mir i la Dra. Vila Cle, dedicats especialment als cremats. També havia passat pel servei el Dr. Jaume Planas, un dels gran cirurgians plàstics de Barcelona.

Tenia gran prestigi com a cirurgià vascular, el Dr. Francesc Vidal Barraquer, un home d’un sentit de l’humor molt fi, que havia estat pilot d’aviació durant la guerra civil.

La traumatologia estava al càrrec del Dr. Cabot i més tard del Dr. Collado, que també va marxar a l’Hospital de la Vall d’Hebron, i dels Drs. Nogué Tutor i Navés. Jo em mirava amb molt respecte a aquest darrer perquè havia sigut porter del RCD Espanyol i havia jugat a primera divisió. Qui m’havia de dir que molts anys després jo seria el seu metge. També hi havia dos uròlegs al servei, els Drs. Galitó i Bayona, excel·lents persones i magnífics cirurgians.

La majoria dels metges assistents al servei del Dr. Piulachs eren cirurgians generals, com el Dr. Anglada, un dels ajudants gairebé fixes del Dr. Piulachs. El Dr. Mariano Anglada era una excel·lent persona, extremadament educat, que sorprenia a tothom quan es descobria que era un magnífic alpinista que havia pujat a un gran nombre dels cims més alts del món.

Altres cirurgians generals havien estat metges del servei d’Urgències de Cirurgia del Clínic, com els Drs. Balius, Vendrell, Capdevila, Suñol, Torner, i Amat. Altres eren només assistents, és a dir, anaven al servei a saludar al “chef”, a consultar algun cas, a xerrar una estona, però no els havia vist mai amb bata blanca. Recordo al Dr. Assalit com un d’aquests. Alguns especialistes no quirúrgics podien ser vistos al servei de Piulachs com el Dr. Modolell, radiòleg, o el Dr. Sierra, digestòleg.

Referències

M. Sarró Palau. Records personals del servei de Patologia Quirúrgica i d’Urgències de Cirurgia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, 1952 – 1972. Gimbernat, 2006; 45: 157 – 182.