Investigadora de laboratori, dedicada tota la seva vida a buscar nous fàrmacs, va contribuir a millorar el nostre armament terapèutic. D’una intel·ligència brillant, i una tenacitat i un rigor metodològic admirables, el seu mentor George Hitchings, amb qui va compartir el premi Nobel, i qui la va entrevistar abans d’obtenir la seva primera feina, deia que era la persona amb la ment més clara que havia conegut (Fig.1).

Havia nascut a Nova York el 23 de gener de 1918, de pare jueu i dentista, que havia emigrat de Lituània als 12 anys, i la seva mare de la Polònia governada per Rússia. Quan era adolescent, veu com el seu avi matern, a qui admirava molt, mor de càncer. Elion decideix dedicar la seva vida a lluitar contra aquesta malaltia.

Estudia química al Hunter College, la universitat per dones de la Universitat de Nova York, que ofereix matrícula gratuïta a estudiants qualificades (Fig.2). Quan acaba, té dificultats per trobar feina com a química. Molts laboratoris es neguen a contractar dones. Finalment, troba feina com a professora de bioquímica a l’Escola d’Infermeria de l’Hospital de Nova York, però al cap de tres mesos, es torna a trobar a l’atur. Accepta una posició no remunerada com a assistent de laboratori per guanyar experiència i finalment és contractada a temps complet.

Durant la Segona Guerra Mundial hi ha una manca de químics perquè molts homes s’han incorporat a l’exèrcit, fet que porta Elion a trobar feina en un laboratori. A mitjans de la dècada de 1940, es trasllada al laboratori d’investigació de Burroughs Wellcome, ara GlaxoSmithKline, on romandrà fins a la seva mort (Fig.3). Amb els anys, les habilitats d’Elion s’havien expandit des del seu bagatge original en química orgànica que tenia en acabar la carrera, per abastar bioquímica, farmacologia, immunologia i finalment virologia.

Durant la dècada de 1950, Elion, juntament amb George Hitchings, desenvolupen un mètode sistemàtic per produir fàrmacs basat en el coneixement de la bioquímica i de les malalties. La recerca de Gertrude Elion va revolucionar tant el desenvolupament de nous productes farmacèutics com el camp de la medicina en general. Anteriorment, els productes farmacèutics s’havien produït principalment a partir de substàncies naturals. Un dels primers fàrmacs produïts per la parella Hitchings i Elion és per a la leucèmia. Altres fàrmacs que creen són la pirimetamina, l’aciclovir, i l’al·lopurinol que s’han utilitzat per combatre la malària, les infeccions víriques i la gota, respectivament. També aïllen l’azatioprina, el primer immunosupressor utilitzat en el trasplantaments de ronyó.

El 1988, juntament amb el britànic Sir James Black, Elion i Hitchings són guardonats amb el Premi Nobel de Medicina, pel seu treball conjunt en el camp de la investigació de fàrmacs (Fig.4).

La seva presència va representar un triomf sobre molts obstacles. Elion va superar el handicap crucial del gènere, que ha enfonsat moltes dones científiques. Elion i Hitchings havien perseverat durant la Gran Depressió, quan els llocs de treball en ciència eren especialment escassos. Potser més important, el Nobel s’havia donat molt poques vegades als empleats de les empreses farmacèutiques. El Comitè Nobel va ser tan reticent a reconèixer la seva investigació comercial, que el premi va arribar gairebé 30 anys després de la majoria dels descobriments d’Elion i Hitchings.

Tot i que es va jubilar oficialment l’any 1983, va continuar activa en el món científic, com a consultora de la seva antiga firma, que es va convertir en Glaxo Wellcome i ara forma part de GlaxoSmithKline. Aquell mateix any, es va convertir en presidenta de l’Associació Americana per a la Investigació del Càncer. També va exercir durant molts anys com a assessora de l’Institut Nacional del Càncer i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), inclòs un període com a presidenta del Comitè Directiu de l’OMS sobre la Quimioteràpia de la Malària. En els seus últims anys, Gertrude Elion va exercir com a professora d’investigació de medicina i farmacologia a la Universitat de Duke, guiant estudiants de medicina de tercer any a través de la investigació en bioquímica i farmacologia tumorals. Mor el 22 de febrer de 1999.

Referències

José Luis Fresquet. Gertrude Belle Elion (1918 – 1999). Historiadelamedicina.org.

Avery, M.E.. Gertrude B. Elion (1918-1999). Biographical Memoirs, vol. 78, Washington: The National Academy Press., 2000.

Brian Huber and Richard Kent, Obituary: Gertrude Belle Elion (1918- 99), Nature vol. 398, no. 6726 (1999) 380