La febre tifoide ha estat una malaltia que ha causat una elevada mortalitat entre els soldats en temps de guerra i en la població civil, especialment en brots epidèmics, que eren relativament freqüents.

Vas ser Florence Nigthingale (veure aquesta entrada del blog de 27/4/21) qui va observar que, a la guerra de Crimea, on l’exèrcit britànic lluitava amb l’exèrcit francès donant suport a l’exèrcit turc atacat per Rússia, els soldats tenien moltes més possibilitats de morir de febre tifoide que no pas d’una bala enemiga.

En aquesta entrada farem menció dels metges que van caracteritzar la malaltia, distingint-les d’altres processos febrils, i van identificar la formes de transmissió de la malaltia i el seu agent causal.

És molt probable que la febre tifoide hagi existit sempre, encara que no es pot identificar retrospectivament en la literatura mèdica antiga. Segurament moltes de les malalties denominades “febre pestilencials” eren febre tifoides. La caracterització de la febre tifoide es deu als clínics francesos Pierre Bretonneau i Pierre Louis.

Pierre Fidèle Bretonneau (1778 -1863), fill d’un cirurgià, neix a la regió de la Touraine. Estudia a medicina a Paris. La falta de cirurgians de l’exèrcit revolucionari fa que, en acabar la carrera, s’allisti durant el període 1793-1794, i és enviat a formar-se a Paris on està tres anys a l’Ecole de la Santé de Paris, on és company de curs de Dupuytren (veure aquesta entrada del blog de 27/5/21) i té de mestres a metges famosos com Pinel, Cubier i Corvisart.

Al cap de dos anys i mig, es veu obligat a abandonar l’Escola i torna a la Touraine.

Torna a Chenonceaux, població pròxima a Tours, d’on serà alcalde quatre anys (de 1803 a 1807) i on impulsa una campanya de vacunació contra la verola. Mentre tant, exerceix la medicina privada, en la que té una notable clientela.

Entra de metge a l’Hôpital de Tours, on adquirirà una gran prestigi dedicat a la docència. Quan accedeix, el 1815, a cap del departament de medicina, té deixebles que després seran metges famosos, com Velpeau, Esquirol i Trousseau.

Durant una epidèmia de tifoide els anys 1818 i 1819, observa la presència d’ulceracions intestinals, que no es donen en altres malalties (Fig.2). Poc amant d’escriure, és el seu deixeble Velpeau que publica les observacions de Bretonneau, que suggereixen que la febre tifoide sigui una malaltia contagiosa.

Pierre-Charles-Alexandre Louis (1787-1872) (Fig.3) és coetani de Bretonneau, exerceix a Paris, a l’Hôtel-Dieu, l’hospital més antic de la ciutat. Publica, el 1819, un llibre dedicat a la febre tifoide. El reconeixement públic a Pierre Louis es deu a que introdueix el “mètode numèric”, que és un sistema que pretén quantificar diferents característiques de les malalties, com serien la taxa de mortalitat, la duració dels símptomes, la freqüència relativa o l’eficàcia de la terapèutica.

Ell introdueix el terme de febre tifoide i estableix el quadre clínic de la malaltia, superant les aportacions fetes per Bretonneau.

Els anys trenta, quan té poc mes de 40 anys, s’ha convertit en el clínic més famós de París. És el primer que considera la inutilitat de les sagnies en la pneumònia, opinió que fonamenta en un estudi prospectiu amb el títol “Recherche sur les effets de la saignée dans quelques maladies inflammatoires et sur la pneumonie”.

El tercer personatge clau en el coneixement de la febre tifoide és Carl Joseph Eberth (1835 – 1926 (Fig.4). Eberth estudia medicina a la Universitat de Wurzburg. De 1856 a 1859, ja graduat, és ajudant a l’Institut de Patologia de Wurzburg, on fa la tesi sobre la tricocefalosi, una malaltia causada per cucs.

El 1865, es trasllada a Zuric on serà professor numerari de patologia quatre anys fins que, el 1869, el fan catedràtic.

Descobreix el bacil causant de la febre tifoide el 1879. El 1884, Georg Theodor August Gaffky (1850–1918), bacteriòleg de l’equip de Koch, confirmà les troballes d’Eberth.

Georges-Fernand-Isidor Widal (1862 – 1929), un bacteriòleg francès que treballava a l’Hospital Cochin de París, descriu la reacció d’aglutinació que duu el seu nom, per fer el diagnòstic serològic de la malaltia el 1896 (Fig.5).

Referències

Jose Luis Fresquet, Pierre Fidèle Bretonneau (1778-1862). Historia de la medicina. Org.

Haas, L.F. Pierre Fidèle Bretonneau 1778-1862,J Neurol Neurosurg Psiquiatria, 1994; 57(4): 403.

Jose Luis Fresquet. Pierre Charles Alexandre Louis (1787-1872). Historia de la edicin.org.

Morabia A. Pierre-Charles-Alexandre Louis and the evaluation of bloodletting. J R Soc Med. 2006;99(3):158-160

Walter Ledermann D. Bretonneau y Louis: Diferenciación y caracterización de la fiebre tifoidea. Rev. Chil. Infect., 2005; 22 (1): 102- 105.

Walter Ledermann D. Una historia del bacilo de Eberth desde Junker hasta Germanier – Rev Chil Infect Edición aniversario 2003; 58-61