Hi ha força escriptors que havien estudiat la carrera de medicina i no van arribar a exercir o van fer-ho per poc temps. A Espanya és ben conegut el cas de Pío Baroja, a França el de Louis-Ferdinand Céline i a Anglaterra el de sir Arthur Conan Doyle (Fig.1).

Molts lectors de les històries de Sherlock Holmes ignoren que el seu autor era un metge escocès, alumne del catedràtic Joseph Bell (veure aquesta entrada del blog de 30/03/21) (Fig.2). Aquest era un home amb una profunda capacitat de deducció. Després de la meticulosa observació de la seva indumentària, del seu aspecte físic i de la manera de caminar, era capaç de reconèixer la professió del malalt i altres característiques, fet que provocava l’admiració dels seus alumnes.

Conan Doyle es va inspirar en aquest metge en crear el seu personatge literari. Conan Doyle no volia pas ser escriptor. Havia tingut una vida força moguda abans d’escriure la primera història de Sherlock Holmes, Estudi en escarlata.

Havia sigut metge d’un vaixell balener i metge militar a Sudàfrica en la guerra contra els bòers, el 1899. Conan Doyle havia estudiat medicina a l’escola de medicina d’Edimburg. Un cop llicenciat, va voler ser oftalmòleg i va fer una estada a Viena per formar-se en l’especialitat. En tornar a Escòcia, munta una consulta d’oftalmòleg, però no té clientela. S’acostuma a passar l’estona esperant els malalts, escrivint contes i històries de metges, que permeten reconèixer molt encertadament com era la pràctica mèdica a Edimburg a finals del segle XIX, en ple període victorià.

Un dia va tenir la inspiració de crear un personatge que tenia moltes de les qualitats del seu professor Joseph Bell, particularment les seves dots d’observació. De Conan Doyle, Sherlock tenia l’hàbit de fumar en pipa (Fig.3).

L’èxit de la primera història el va dur a seguir escrivint històries de Sherlock Holmes. L’èxit editorial del personatge el va fer deixar la medicina, perquè mai es guanyaria tan bé la vida com en la seva faceta literària.

Conan Doyle era fill d’una mare molt aficionada a la lectura, el que pot haver influït en el seu interès pels llibres i la seva afició a escriure. Conan Doyle era molt aficionat a l’esquí, que va aprendre a Suïssa on la seva dona va estar una temporada en tractament d’una tuberculosi.

El 1902, va ser fet cavaller (sir) pel rei Eduard VII, en agraïment a la seva feina editorial.

Referències

W, Ledermann D. Sir Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes y las enfermedades infecciosas. Rev. Chil. Infect., 2010; 27: 429 – 438.

 Fariña-Pérez LA. Joseph Bell (1837-1911): centenary of the surgeon who inspired Arthur Conan Doyle for the character of Sherlock Holmes and who taught urology in Edinburgh. Actas Urol Esp. 2012 Mar;36(3):202

Sopeña B. El método de Sherlock Holmes en la práctica clínica. Rev Clin Esp. 2014 Apr;214(3):150-154.