Emil von Behring (Fig.1) tenia 47 anys quan li van concedir el primer premi Nobel de Medicina pel seu descobriment del sèrum antidiftèric l’any 1890, amb la col·laboració del bacteriòleg japonès Shibasaburo Kitasato (Fig.2), que s’estava formant a l’Institut que dirigia Robert Koch a Berlin.

La troballa d’un sèrum antidiftèric permetia disposar d’un producte per tractar amb eficàcia i sense efectes adversos una malaltia que causava la mort de milers de nens cada any.

Es comprèn que Behring mereixés el premi Nobel, però també se’l mereixia Kitasato, a qui no li van donar, sense que sapiguem la raó. El Comitè Nobel no ha de justificar perquè no premia els altres nominats, i per tant mai sabrem per què Kitasato es va quedar sense premi.

El descobriment del sèrum antidiftèric es va fer desprès del descobriment, l’any 1883, de l’agent causal de la diftèria, el Corynebacterium diphtheriae. per Loeffler i Klebs (Fig.3), ambdós també del laboratori de Koch.

Emile Roux i Alexander Yersin havien descobert, a l’Institut Pasteur, que la diftèria està causada per la toxina i no pel bacil (veure aquesta entrada del 31/8/21). Kitasato i Behring van injectar bacils de la diftèria a animals de laboratori, i el sèrum dels animals que havien sobreviscut a la infecció era capaç d’evitar que altres animals de laboratori a qui s’injectés bacil diftèric emmalaltissin. Això s’interpreta que era degut a l’efecte protector dels anticossos que havien produït els animals que havien sobreviscut a la injecció de bacil diftèric.

Després de repetides proves en animals, el 1891 injecten sèrum d’un animal amb anticossos a un nen amb diftèria i es produeix el miracle que el nen es recupera en pocs dies.

Behring havia nascut en una família humil el 1854, el gran de tretze fills. Era un bon estudiant i va poder estudiar medicina amb una beca al Friedrich Wilhelm Institut, una escola militar que exigia que els alumnes passessin al menys uns anys a l’exèrcit fent de metge (Fig.4).

Es llicencia el 1880 i serà metge militar fins el 1889. Durant aquest temps, és destinat a treballar a l’Institut de Malalties Infeccioses de Berlin, que dirigeix Robert Koch.

Behring comença a treballar en tètanus, ja que a l’exèrcit hi ha molta preocupació perquè cada any moren molts soldats d’aquesta malaltia. Behring i Kitasato, utilitzant el mateix procediment que han descrit per obtenir sèrum antidiftèric, obtenen sèrum antitetànic.

El 1892, ja estan produint sèrum antidiftèric i antitetànic a gran escala. Es calcula que, entre 1892 i 1894, tracten amb èxit uns 20.000 nens amb sèrum antidiftèric. L’èxit popular obtingut per Behring amb aquest procediment d’immunització passiva és mal vist per Koch, segurament gelós de l’èxit d’un subordinat, fet que obliga a Behring abandonar l’Institut.

S’instal·la a la Universitat de Marburg el 1895, on crea una companyia farmacèutica (Behringwerke) dedicada a la comercialització de vacunes (Fig.5).

Emil Behring va contraure matrimoni el 1896 amb Else Spinola, una jove de 20 anys, filla del director de l’hospital de Charité a Berlin i amb qui va tenir set fills.

El 1894, va ser designat titular de la càtedra d’Higiene de la Universitat de Halle, i un any després, de la de Marburg. Per la seva tasca sobre la serumteràpia i per la lluita contra la diftèria, se li va atorgar el Nobel de Medicina el 1901. Va ser el primer que es va atorgar en medicina i fisiologia.

Behring contrau una tuberculosi el 1907, que li provoca una depressió i l’obliga a estar internat a un sanatori mental entre 1907 i 1916.

Quan comença la IIª Guerra mundial, el sèrum antitetànic que ha preparat Behring és administrat preventivament als soldats alemanys, acció que molt previsiblement va estalviar un nombre considerable de morts per tètanus.

Behring va rebre, al llarg de la seva vida, diverses distincions: Geheimer Medizinalrat i la Legió d’Honor francesa, i ser membre honorari de diverses institucions europees. Molts països han editat segells amb la seva efígie (Fig.6). Moria el 1917 als seixanta-tres anys.

Referències

Bracha, A., & Tan, S. Y. (2011). Emil von Behring (1854-1917): Medicine´s first Nobel laureate. Singapore Medical Journal, 52(1), 1-2.

Kaufmann, S. H. E. (2017). Emil von Behring: translational medicine at the dawn of immunology. Nature reviews. Immunology, 17(6), 341-343.

Villanueva-Meyer, M. Emil von Behring (1854-1917): Pionero de la inmunología y descubridor de las vacunas contra el tétano y la difteria. Galenus, 37(1), 40-42, 2013.