La prevenció de la COVID ha posat en primer pla les mascaretes que cobreixen la meitat de la cara i deixen boca i nas tapats. Han aparegut diferent models. Inicialment es van fer servir les mascaretes quirúrgiques, que són les que es posen els cirurgians per operar. Amb el pas del temps s’han recomanat unes mascaretes més opressives sobre la cara, que ofereixen més seguretat en evitar l’emissió de gotes de Flugge i el contacte amb gotes emeses per altres persones (veure aquesta entrada del 14/6/21).

El primer en operar amb mascareta va ser el cirurgià polonès Jan Mikulicz (Fig.1), cap del departament de cirurgia de l’hospital universitari de Breslau (veure aquesta entrada del blog de 27/07/21). Mikulicz havia pres consciència del risc de la infecció de la ferida operatòria dels malalts operats, gràcies al bacteriòleg Carl Flugge (Fig.2), que havia demostrat que les gotetes de saliva que s’escampen per la boca en enraonar, tossir o esternudar contenen bacteris, i que els bacteris de les gotetes de Flugge d’un determinat cirurgià són els que es troben a la ferida operatòria (veure aquesta entrada del blog de 16/11/21).

Mikulicz començà, el 1897, a posar-se una mascareta, que inicialment era només una peça de gasa que cobria nas, boca i barbeta. Aquell mateix any, un cirurgià de París, Paul Berger (Fig.3), començà a operar portant mascareta. Berger era catedràtic de cirurgia de la Facultat de Medicina de París que operava a l’hospital Tenon. El mes de febrer de 1899, va fer una presentació a la societat de Cirurgia de París sobre l’ús de la mascareta durant les operacions quirúrgiques. La primera vegada en què va fer servir mascareta va ser el mes d’octubre de 1897.

Berger va pensar en el risc potencial de les gotetes de saliva quan va patir una periostitis dental i va infectar la ferida operatòria. Sense fer un estudi rigorós, Berger tenia la convicció que la incidència d’infecció en els seus malalts operats havia baixat des que utilitzava una gasa amb forma de mascareta. Mikulicz obligà a tots els cirurgians del seu departament a utilitzar mascareta, com també estaven obligats a aplicar totes les mesures d’asèpsia que estiguessin al seu abast per reduir les taxes d’infecció respiratòria. A més, Mikulicz recomanava evitar parlar de coses supèrflues per reduir la possibilitat de transmissió aèria de germens.

Un tipus especial de mascareta es va fer servir durant un brot de pesta que va afectar Marsella el 1720, en el que els metges i altres sanitaris que havien de recollir cadàvers portaven uns hàbits llargs fins els peus i anaven amb una mascareta amb forma de bec d’ocell per evitar que algun germen els hi entrés per la boca (Fig.4).

Cap el 1923, pràcticament dos terceres parts dels hospitals europeus portaven mascareta, i el 1935 pràcticament tots en duien. Fins 1960, les mascaretes eren reutilitzades, però a partir d’aquestes data són d’un sol ús.

Referències

C. Matuschek et al. The history and value of face mask. Eur. J.Med. Res.,

 The art of medicine. History of the Medical mask and the rise of throwaway culture.