El Dr. Broggi ha tingut una vida centenària i amb una ocupació constant. Va ser cirurgià d’hospital, assistint al quiròfan el Dr. Joaquim Trias i Pujol (Fig.1), a continuació fou cirurgià del servei d’Urgències de l’Hospital Clínic, més tard cirurgià militar, atenent ferits de les Brigades Internacionals, finalment cirurgià privat durant la resta de la seva vida professional, per haver estat inhabilitat pel Col·legi de Metges.

Quan li arriba la jubilació segueix operant, però descobreix una facilitat per l’escriptura memorialista i escriu unes “Memòries d’un cirurgià”, en dos volums, que tenen un gran èxit editorial. La popularitat que li dona el seu llibre li obre les portes de ràdios i televisions que li fan entrevistes i li donen espais perquè faci les seves reflexions sobre la medicina, sobre l’ètica mèdica, la guerra civil, i altres temes.

Broggi és un bon orador, a més de bon escriptor. Té un parlar més aviat lent, s’expressa de manera clara i ordenada, i no fatiga l’oient. Ha deixat d’operar als vuitanta anys. Ha sigut un cirurgià molt respectat pels companys de professió, però no tenia ni de bon tros el reconeixement que va tenir quan ja portava temps de jubilat. Jo el vaig conèixer a finals dels anys seixanta perquè era el pare d’un gran amic meu, el Dr. Marc Antoni Broggi Trias, quan només era un bon cirurgià. Vaig aprendre aleshores que havia sigut inhabilitat per treballar a la universitat o a un hospital públic degut a una sanció per haver estat capità metge de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Anys més tard hi vaig tenir més contacte, quan va ser el president de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), i quan va fer 90 anys jo vaig conduir l’acte que se li va fer d’homenatge a la seu del COMB.

La depuració per responsabilitats polítiques dels metges, realitzada un cop acabada la guerra, es va deixar en mans dels Col·legis de Metges (veure aquesta entrada del 12/10/22). Les sancions van ser menors que les que es van imposar a la Universitat, degut al caràcter més tolerant dels que van presidir el Tribunal de depuració, primer el Dr. Vicenç Carulla i després el Dr. García-Tornel. No obstant el Dr. Broggi és un dels que va patir un dels càstigs majors.

El Dr. Broggi portava una carrera força prometedora: ajudant del Dr. Joaquim Trias i Pujol, catedràtic de cirurgia, cirurgià del servei d’Urgències de l’Hospital Clínic per oposició, activitat que es va interrompre per la guerra. Broggi s’incorpora a l’exèrcit republicà com a capità metge per assistir a les Brigades internacionals (Fig.2). Introdueix els quiròfans mòbils, la seva màxima contribució, i adquireix una experiència considerable.

A la tornada de la guerra, es casa amb la filla gran del Dr. Joaquim Trias i és sotmès al procés de depuració que hem mencionat, que el condemna a guanyar-se la vida en l’àrea privada. Com que era un bon cirurgià, li va anar força bé, des del punt de vista de clientela i de reconeixement. Als 58 anys és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina, de la que serà president el 1980.

Quan arriba als 70 anys, inicia un cert grau d’activitat política. Dona conferències arreu de Catalunya, sobre la seves experiències en la guerra, sobre ètica, sobre drets humans, sobre l’eliminació de les armes nuclears, entre d’altres. Altres llibres que ha publicat són “Reflexions d’un vell centenari” i “Converses amb el meu nét Carles Brasó”. Mor als 104 anys, havent rebut la Creu de Sant Jordi el 1981, la Medalla d’or de Barcelona, i el premi nacional a la Trajectòria Professional de la Generalitat de Catalunya. El nou hospital de Sant Joan Despí s’anomena Moisès Broggi en honor seu.