Héctor Orrego va ser un exemple de bon investigador, home de gran cultura, de notable intel·ligència i ídol dels estudiants. A Santiago de Xile era un gastroenteròleg d’hospital, que investigava a la tarda i donava classe als estudiants de la Universitat de Xile (Fig.1).

L’any 1973, quan Pinochet dona el cop d’Estat que acaba amb la vida del metge i president Salvador Allende, Orrego és denunciat per un col·lega per haver militat un temps breu en el partit comunista xilè, i per aquest motiu és detingut. Pot trobar asil a l’ambaixada d’Hondures, des d’on s’exilia a aquest país, on pensava dedicar-se a la fotografia, però va poder ser escollit com a professor de farmacologia. Més tard és acceptat al Departament de Gastroenterologia de l’Hospital General de Toronto, on es dedicarà a la recerca sobre patologia hepàtica alcohòlica.

Orrego ha nascut el 1923 a Santiago. És fill del professor Héctor Orrego Puelma, catedràtic de Medicina Interna, tisiòleg de prestigi i fundador de l’Hospital del Tòrax. La seva mare, Marta Matte, és d’una de les famílies més conegudes i influents de Xile.

Estudia el batxillerat al Liceu Alemany i la carrera de Medicina a la Universitat Catòlica. Graduat l’any 1948, marxa als Estats Units amb una beca per fer la residència. Torna a Xile i treballarà a l’Hospital San Borja primer i al JJ Aguirre després, com a gastroenteròleg.

A finals dels anys 60, participa en la Reforma Universitària de Xile en funció de ser el vicedegà de la Facultat de Medicina.

Al Canadà formula diverses hipòtesis en quant a la fisiopatologia hepàtica de l’hepatopatia alcohòlica, que després no es compleixen, com considerar que l’hepatitis alcohòlica presenta un component d’hipertiroïdisme que es pot tractar amb propiltiouracil, o que la hipertensió portal es deuria a l’engruiximent dels hepatòcits que retenen aigua. Orrego defensa aquestes hipòtesis en reunions internacionals amb tant d’entusiasme que gairebé et convenç.

Aquesta capacitat de convicció és la que va convèncer Pablo Neruda d’escriure una “Oda al fetge” quan li va preguntar a Orrego a quin òrgan del cos li faria una poesia. El doctor li va dir que el fetge, i ho va argumentar exposant les múltiples funcions del fetge,

És a mitjans dels anys vuitanta que vaig conèixer Héctor Orrego. Em va causar un impacte considerable. Era un home encantador amb bona prestància física, amb cabell gris, elegant amb un gran somriure. A principis dels anys 90, es jubila a Toronto i torna a Xile, dedicant-se a llegir i a escriure.

Havia rebut la Canadian Golden Medal pels seus treballs de recerca, i també havia estat nomenat Membre del Royal College of Physicians and Surgeons.

Havia publicat un llibre de records d’infantesa: “Mis años de aprendizaje” (Fig.3) i un de caràcter filosòfic: “Curriculum vitae”.

Referències

Juan Pablo Roblero Cum. En memòria del Dr. Héctor Orrego Matte. Gastroenterol latinoamer., 2020; 11 (3): 169 – 171.

M. Arrese. The liver in poetry; Neruda’s “Ode to the liver”. Liver Int., 2008; 28: 901-905.