Miquel

Les ulleres les va inventar un monjo italià, Alessandro della Spina, i no l’òptic andalús Al-Gafequi

Les ulleres són un invent medieval, que sorgeix a partir de les observacions d’Alhacen (965 – 1040), un erudit i astrònom àrab, que va escriure el “Llibre d’òptica” en set volums. Va ser qui observà que una semiesfera de cristall de quars sobre una superfície escrita augmentava la mida de les lletres. En diversos monestirs italians, alguns monjos utilitzaven per llegir aquest sistema. Un d’ells, Alessandro della Spina, un monjo dominic d’un monestir annex a l’església de Santa Caterina d’Alessandria de Pisa on feia de copista, fou el primer que construí unes ulleres l’any 1286. Sembla que Alessandro havia après a fer ulleres d’una altre persona, però ell és el primer que difon aquest instrument que permetia llegir millor.

La primera representació pictòrica coneguda d’unes ulleres és la del cardenal Hug de Provença en un fresc de Tommaso de Mòdena de l’any 1352, que es troba a l’església de Sant Nicolau de Treviso, on se’l veu llegint en el seu escriptori (Fig.1). En la mateixa església va pintar al Cardenal Nicolau de Rouen, llegint un llibre amb l’ajuda d’una lupa proveïda d’un mànec.

A la dreta, el cardenal Hug de Provença i a l'esquerra, el cardenal Nicolau de Rouen, pintats per Tommaso de Mòdena a l'església de sant Nicolau de Treviso.
Fig.1 A la dreta, el cardenal Hug de Provença i a l’esquerra, el cardenal Nicolau de Rouen, pintats per Tommaso de Mòdena a l’església de Sant Nicolau de Treviso.

S’atribueix a Murano, una illa pròxima a Venècia, on hi ha una indústria del cristall des de l’antigor, ser el lloc d’on s’obtenia el cristall per fer ulleres, però amb el temps es van anar construint amb quars d’altres indrets.

Les ulleres servien, inicialment, només per corregir la presbícia. Eren dos discos de cristall muntats sobre cèrcols de fusta, units per un arc rígid, també de fusta, que se sostenia sobre el nas i s’aguantava amb la mà (Fig.2).

Apòstol amb ulleres, de Conrad von Soest (1403)
Fig.2 Apòstol amb ulleres, de Conrad von Soest (1403)

Les ulleres que es porten fins el segle XVI són encara com les del frare della Spina, però se’ls hi ha afegit una vareta per sostenir – les davant els ulls, d’aquí el nom castellà de anteojos, paraula que no tenim en català (Fig.3).

Les ulleres eren encara “anteojos”, i s'havien d'aguantar amb la mà a amb una vareta fixada a les ulleres.
Fig.3 Les ulleres eren encara “anteojos”, i s’havien d’aguantar amb la mà mitjançant una vareta fixada a les ulleres.

Els quevedos són un model particular d’ulleres portadores de lents òptiques, utilitzades per compensar les deficiències de visió. El seu nom prové del literat espanyol Francisco de Quevedo (Fig.4).

A aquest tipus d'ulleres, sense patilles per sostenir-se en les orelles fou conegut a Castella amb el nom de quevedos, perquè els duia l'escriptor Quevedo.
Fig.4 Aquest tipus d’ulleres, sense patilles per sostenir-se en les orelles, fou conegut a Castella amb el nom de quevedos, perquè els duia l’escriptor Quevedo.

Els quevedos es diferencien d’altres tipus d’ulleres perquè els vidres s’inclouen en una muntura simple, normalment metàl·lica, que se sosté ajustant-se a l’envà nasal, per no tenir patilles.

S’empraven principalment en els segles XV al XVII, encara que s’utilitzaven ocasionalment fins i tot a principis del segle XX. Quan van començar a ser introduïts, eren objectes de luxe, poc freqüents i propis de les classes adinerades.

No va ser fins a principis del segle XVIII, quan a l’òptic anglès Edward Scarlett se li va acudir, el 1727, la idea de dotar l’estructura d’unes patilles rígides per poder tenir tres punts de suport, les dues orelles i el nas, i així evitar que caiguessin o es descol·loquessin amb el moviment.

La invenció de les ulleres va dur a la invenció del monocle, que es va popularitzar cap el 1800.

El mèrit del descobriment de les ulleres s’havia atribuït al metge andalusí, Mohamed Al-Gafequi, segurament pel seu cognom. Al-Gafequi havia nascut a Córdoba i es va formar com a metge a Bagdad. S’instal·la a Córdoba, on exerceix de metge especialista en ulls, particularment expert en operar cataractes, i escriu un llibre que va ser molt llegit pels seus coetanis “Guia de l’oculista”.

A la ciutat de Córdoba hi ha una estàtua amb el bust d’Al-Gafequi a la plaça Cardenal Salazar, al barri jueu de la ciutat andalusa, obra de l’escultor Miguel Arjona Navarro (Fig.5).

Bust d'Al-Gafequi a Córdoba
Fig.5 Bust d’Al-Gafequi a Córdoba

Referències

Sampedro A , Santalla C , Scalcione C , Díaz-Varela M. Anteojos en la pintura y miniatura del siglo XIV. Revista Española de Historia y Humanidades en Oftalmología. 2020; 2;

Barbón JJ, Sampedro A, Alvarez Suárez ML. Primeras gafas en la pintura y miniatura del s.XIV. Arch. Soc. Esp. Oftalmol. 2007; 82: 723-726

Deixa un comentari