Eloísa Díaz nasqué a Santiago de Xile el 1866, filla d’una família de classe mitja. De petita era una nena molt aplicada i estudiosa, que va fer l’examen de batxillerat als 15 anys, davant de públic, que va quedar impactat per com feia de bé l’examen.

Eloísa volia ser metge i es va poder beneficiar d’un decret del ministre d’Instrucció pública Amunátegui, que permetia a les dones l’ingrés a la Facultat de Medicina. No obstant, malgrat ser legítima, la presència de noies a la Facultat no era ben vista pels alumnes masculins, per això Eloísa va considerar més prudent anar a la Facultat acompanyada per sa mare. Es diu que a classe estava separada dels seus companys mitjançant un paravent (mampara), segurament per evitar-li qualsevol incomoditat quan a classe s’abordés algun tema que pogués afectar la seva sensibilitat.

Eloísa acaba vencent tots els obstacles i al final aconseguí l’afecte de companys i professors.

Eloísa Diaz és la primera dona xilena que va a la universitat (Fig.1). Obté el títol de llicenciada el 1887, als 21 anys, amb la tesi “Breves observacions sobre la aparición de la pubertad en la mujer chilena y las predisposiciones patológicas del sexo” (Fig.2). Aquest treball es publica a la Revista Médica de Chile (1886) i a Anales de la Universidad de Chile (1887).

Escull l’especialitat de cirurgia, i es dedica inicialment a fer d’ajudant d’un dels catedràtics de l’assignatura, integrada a l’hospital San Borja, però anirà deixant la cirurgia per dedicar-se a la inspecció escolar. Preocupada per la salut infantil, entra a la Inspecció Mèdica Escolar de Santiago l’any 1896, i aviat passa a la Inspecció Estatal, on hi estarà 30 anys, com a directora des de 1911 (Fig.3).

En aquest càrrec dedica part important del seu temps a demanar informació per identificar els problemes que patien les escoles de la capital i del país, i escriu diversos informes per al Ministeri d’Instrucció Pública on hi inclou recomanacions importants (Fig.4).

Les recomanacions lliurades per Eloísa Díaz se centraven en la modificació material dels establiments educacionals; adequació d’aules, salons i banys -principalment la lluminositat i ventilació-, amb la instal·lació de finestres àmplies i ventiladors per permetre la millor circulació de l’aire i la llum; habilitar àrees per a l’esbarjo i la pràctica esportiva, principalment patis a l’aire lliure i gimnasos, entre d’altres. A més, va proposar la conformació de consells d’higiene i salut a les escoles, amb la finalitat de donar institucionalitat als canvis estructurals i de mantenir una avaluació constant de la situació higiènica i de salubritat. Aquests havien de fer revisions permanents als alumnes per identificar qualsevol tipus de problema de salut.

Per al millorament físic i de la salut dels estudiants, a més de recomanar la pràctica esportiva, Díaz incorpora als seus plans les excursions, les passejades escolars i la utilització dels parcs de les ciutats com a mitjà per a l’exercici a l’aire lliure.

També promou la creació de guarderies, la vacunació massiva dels escolars, colònies i campaments infantils, serveis dentals per la infància, esmorzars obligatoris, i campanyes contra el raquitisme i la tuberculosi. El 1910, és designada “Mujer ilustre de América” per les seves aportacions a la medicina social.

Eloísa Díaz no es va casar, va viure sola (Fig.5). Després de la jubilació el 1925, es troba amb pocs recursos econòmics fins que, per una malaltia greu, ha de ser ingressada a l’hospital Sant Vicenç de Paül, on morirà l’1 de novembre de 1950, als 84 anys d’edat.

Després de l’oblit del personatge posterior a la seva mort, es converteix al cap dels anys en un símbol del feminisme xilè.

Google va homenatjar, el 25 de juny de 2018, la primera cirurgiana d’Amèrica Llatina amb un dels seus famosos doodles o dibuixos que adornen el seu cercador (Fig.6).

Referències

Alejandro Jimenez. Dra. Eloísa Díaz Insunza, Rev. Chil. Infect., 2000; 17 (1): 76 – 78.

Gonzalo Salas, Hernan Scholten, Luisa Guerra, Jose Ramos-Vera, Elisabeth Pardo Gonzalez. Eloísa Díaz Insunza: entre la medicina, la psicología y la educación. Med Chile 2019; 147: 499-504.

García PD, García BC. Eloísa Díaz Insunza y su lucha por la salud escolar en Chile. An Chil Hist Med 2007; 17 (1): 45-51.