La intervenció de cataractes que va causar la pèrdua completa de la visió del compositor Johann Sebastian Bach és una de les operacions fallides més conegudes de la història de l’oftalmologia. Bach havia tingut bona vista i podia tocar l’òrgan sense ulleres per llegir les partitures a una edat en la que la majoria havia de portar ulleres (Fig.1).

Quan comença a perdre vista, li diagnostiquen cataractes i li recomanen que es faci operar per un cirurgià anglès que viatjava per Europa en un carruatge, que era alhora la seva vivenda i el quiròfan, operant cataractes. El personatge es deia John Taylor, i era un home molt pagat de si mateix, que es feia dir professor. Taylor era fill d’un barber-cirurgià que va estudiar un temps amb un destacat cirurgià anglès William Cheselden (veure aquesta entrada del blog de 6/4/21).

Taylor sabia bastanta oftalmologia, fins i tot havia escrit un llibre “The life and extraordinary history of the chevalier John Taylor”, però devia ser poc hàbil perquè havia deixat molta gent cega. Fins i tot li havien cremat la casa a conseqüència d’una operació fallida.

Havia estat a diverses universitats europees com Paris i Leiden, que li havien donat un cert prestigi que no anava en paral·lel amb els seus èxits. No obstant, Taylor tenia una rara habilitat per vendre’s bé, ja que fins i tot va arribar a ser metge del rei George II. Taylor operava les cataractes utilitzant un mètode que ja s’utilitzava segles enrere, denominat “couching”, que consistia en desencaixar el cristal·lí i, amb un instrument de punta roma, empènyer per fer-lo caure al vitri, a la càmera posterior de l’ull.

Després de les operacions, Taylor no deixava que el malalt es tragués l’embenat fins al cap d’uns quants dies, així tenia temps de desaparèixer si l’operació havia fracassat.

Bach va quedar cec després de la primera operació, per això el van tornar a operar. Després de la segona intervenció no recupera la vista sinó que apareix un dolor intensíssim a l’ull. Mor al cap de tres mesos i tres setmanes de l’operació, no sabem si a conseqüència de l’operació o del que se li va fer, dieta, sagnies i altres cures, que potser van afavorir una infecció de la que no se’n va sortir.

Malauradament Bach no es va poder beneficiar de l’habilitat d’un cirurgià de Paris, Jacques Daviel (Fig.3), que el 1747 havia començat a utilitzar una tècnica d’extracció extracapsular del cristal·lí, que va aplicar arreu amb molt èxit.

Haendel va ser operat per Taylor un any després i també va quedar cec. Un catedràtic emèrit finlandès, Ahti Tarkkanen, va revisar la història oftàlmica de Bach i creu que va patir un glaucoma agut. Tarkkanen va estudiar, l’any 2009, el resultat dels operats de cataractes del Sudan, on encara en ple segle XXI se seguia el mètode del couching per treure la cataracta i va comprovar que el 60% dels operats quedaven cecs per un glaucoma. Tarkkanen sospita que Bach va tenir la mateixa complicació que els sudanesos operats.

Referències

A. Tarkkanen. Blindness of Johann Sebastian Bach. Acta Ophtalmol., 2013; 91: 191.192.

D.M. Jackson. Bach, Haendel, and the chevalier Taylor. Med Hist. 1968;12(4):385-393.

L. Briceño-Iragorry. Bach y Haendel, dos grandes maestros y un mismo destino. Rev Soc Venez. Hist Med., 2007; 56:

M. Miranda. La enfermedad de Johann Sebastian Bach y su mediático médico inglés. Rev. Med. Chile, 2019; 147: 356-360.