Gertie Florentine Marx fou una noia de família jueva, que va decidir sobtadament que s’havia de fugir d’Alemanya, el dia que va anar a escoltar un discurs d’Adolf Hitler, el 1936. Tenia 24 anys i estava estudiant medicina a la universitat de Frankfurt. Quan va arribar a casa seva, esgarrifada, li va dir a sa mare que havien de fugir ràpidament d’Alemanya perquè no hi havia lloc pels jueus. Gertie era orfe de pare, que havia mort durant la Primera Guerra Mundial.

Mare i filla travessen la frontera amb Suïssa i s’instal·len a Berna, on Gertie acaba la carrera el 1937. Aleshores marxa als Estats Units on, després de passar l’examen de suficiència, és acceptada el 1939 a l’hospital Beth Israel de Nova York per fer l’internat. Té la idea de fer l’especialitat de pediatria, però s’interessa especialment per l’anestèsia. És l’única dona interna dels 24 residents del seu hospital. Medicina era, en aquell temps, una professió masculina.

Estant al Beth Israel Hospital, es casa amb Eric Reiss, un tècnic de radiologia que havia conegut a Alemanya i que la deixarà vídua en morir als anys 60.

Fa, sobre tot, anestèsies epidurals per permetre parts sense dolor, que és una mesura que disgusta molta gent que la considera un procediment de risc, especialment pel fetus. Gertie defensa aquesta pràctica perquè aconseguia que, quan s’anestesiava algú, no sentís sorolls ni converses. Gertie Marx va rebre el qualificatiu de “mare” de l’anestèsia obstètrica.

El 1955, ingressa com anestesiòloga a l’Albert Einstein Hospital del Bronx, on serà la directora del departament d’anestèsia obstètrica (Fig.1). La nomenen professora assistent. Es quedarà en aquest hospital fins la jubilació.

Ha rebut molts honors i distincions per la seva feina, entre els quals destaca la medalla del Reial Col·legi d’Anestesistes britànic, que li va entregar la reina Isabel II el 1933.

Ha estat cofundadora de la Societat d’Anestèsia Obstètrica i Perinatalogia, i fundadora i editora de la revista Obstetric Anesthesia Digest.

Durant tota la seva carrera professional, va estar molt dedicada a les dones gestants i molt especialment als metges residents que es formaven en l’especialitat amb ella, als qui tractava com a fills seus (Fig.2).

Una de les raons per les quals li agradava l’anestèsia epidural en el part, en lloc de l’anestèsia general, era perquè es podia administrar a la sala de parts on es podia quedar el pare, mentre que no s’autoritzava la seva entrada al quiròfan. Estava convençuda que la presència del pare, durant el part de la seva dona, reforçava la relació de parella.

Referències

Gerard M. Bassell. In Memoriam: Gertie F. Marx, MD (1912–2004). International Journal of Obstetric Anesthesia, 2004; 13 ; 141–143.

Jeanne Lenzer. Obituaries. Gertie Marx, Pioneer of the epidural anaesthetic for women in labour. BMJ, 2004: 328; 586.