El nom de Blakemore és familiar als hepatòlegs, gastroenteròlegs i cirurgians digestius que ja estan jubilats per raó d’edat, però és desconegut per la majoria dels metges en actiu. El nom de Blakemore, unit al de Sengstaken, es refereix a una sonda que estava proveïda de dos balons inflables, un de forma tubular i l’altre de forma esfèrica (Fig.1), que es col·locava a l’esòfag dels malalts amb una hemorràgia digestiva per ruptura de varices esofàgiques. En inflar el baló esofàgic, es feia compressió sobre les varices, que deixaven de sagnar, i en inflar el baló gàstric s’impedia que el baló fos expulsat (Fig.2).

La primera descripció d’aquesta sonda aparegué en l’article signat per Robert W. Sengstaken i Arthur H. Blakemore “Balloon tamponade for the control of hemorrhage from esophageal varices” a Annals of Surgery de 1950. Blakemore era el cap de servei de cirurgia del Presbyterian Hospital de Nova York i Sengstaken era resident del seu servei. L’article de l’Annals of Surgery era el text de la presentació que els autors van fer a la reunió de la Southern Surgical Association a Hot Springs, Virginia, el 7 de desembre de 1949.

El baló de Sengstaken va ser molt útil durant bastants anys com a fase prèvia de la pràctica d’una derivació porto – sistèmica, que era el tractament definitiu dels casos amb hipertensió portal avançada que havien presentat una hemorràgia digestiva, però va quedar abandonat quan es va introduir l’esclerosi de les varices esofàgiques primer i la seva lligadura després.

La sonda de Sengstaken-Blakemore era molt molesta pels malalts, podia tenir complicacions i era una mesura temporal, que aconseguia l’hemostàsia de les varices esofàgiques sagnant degut a la pressió exercida sobre el punt sagnant de les varices.

L’hemorràgia digestiva era en aquells anys una causa freqüent de mort dels malalts cirròtics, i el seu ingrés en els hospitals provocava un daltabaix pel gran consum de sang que s’havia de transfondre i per l’empitjorament de la funció hepàtica deguda a l’anòxia que havia patit el fetge durant l’episodi de sagnat. La col·locació del baló en els malalts sagnants va reduir la mortalitat dels malalts cirròtics amb ruptura de les varices esofàgiques.

Arthur Hendley Blakemore (Fig.3) era un cirurgià vascular de 53 anys, quan publica l’article on es descriu el baló que duu el seu nom i el del seu resident. Cap dels dos es dedicava al fetge, ni a l’aparell digestiu. Quan Sengstaken va acabar la residència, es va fer neurocirurgià. Tenia 27 anys quan es va publicar l’article al que estem fent menció.

Blakemore havia nascut a Virginia. Es gradua l’any 1922 a la Johns Hopkins Medical School. Va ser company de curs d’Alfred Blalock, que va ser cap del departament de cirurgia cardíaca del Johns Hopkins Hospital i van ser dels últims alumnes de William Halsted, que va morir el 1922.

El 1945, participa amb altres cirurgians en la creació de la Societat de cirurgians vasculars de Virginia. A l’hospital presbiterià fa la seva carrera de cirurgia vascular i descriu la sonda per tractar les hemorràgies varicials de l’esòfag.

Havia fet la residència en cirurgia al Henry Ford Hospital (Detroit) i al Roosevelt Hospital (New York). Acabada la residència, obté plaça al New York Presbyterian Hospital, on treballa amb el cirurgià Allen Whipple (veure aquesta entrada del blog de 10/05/22). Va ser president de la Societat americana de Cirurgia vascular i, durant la Segona Guerra Mundial, va actuar com a director d’un Projecte Nacional de Recerca sobre l’anastomosi dels vasos sanguinis en ferits.

Robert William Sengstaken també era cirurgià. Estava a càrrec de la neurocirurgia a l’Hospital Huntington i a l’Hospital Comunitari de Glen Cove. Es va graduar a la Universitat de Columbia, després de servir al Cos mèdic de la Marina durant la Segona Guerra Mundial. Va tornar a l’Institut Neurològic de Columbia com a resident, cirurgià i ajudant d’investigació. A la seva mort, era professor associat de cirurgia clínica a la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook.

Referències

Andrew Meillier, Crescent Edwards, Heather K. Feld, Kenneth G. Swan. Arthur Hendley Blakemore’s life and contributions to vascular surgery. J. VASC. SURG., 1950; 61 (4): 1094 – 1097.