William Brooke O’Shaughnessy és un personatge oblidat malgrat haver tingut una vida amb una gran diversitat d’ocupacions, en cada una de les quals va fer aportacions importants: 1) fou el primer en efectuar amb èxit la rehidratació per via intravenosa; 2) va fer recerca de les propietats terapèutiques del cànnabis; 3) fou promotor de la telegrafia elèctrica i introductor de la telegrafia a l’Índia; 4) fou un químic que es va convertir en expert de la identificació de productes químics en la sang, útil en patologia forense.

O’Shaughnessy era irlandès (Fig.1), nascut a Limerick el 1809. Estudia medicina al Trinity College de Dublin i es graduà el 1829 a la Universitat d’Edimburg, que era l’escola de medicina més destacada en aquell moment.

El 1831, quan té només 22 anys, té l’oportunitat d’examinar la sang de malalts amb còlera i observa que estan deshidratats, per això comença a aplicar tractament de rehidratació amb sèrum intravenós i administració de sal.

Dues circumstàncies el fan marxar a l’Índia incorporat a la British East India Company el 1833. Una és que no ha aconseguit la plaça de professor de Jurisprudència Mèdica de la Universitat de Londres, a la que aspirava, i l’altra és el seu primer matrimoni, que li exigeix tenir una font d’ingressos fixes. El seu ingrés a l’exèrcit resol aquesta necessitat.

A l’Índia investiga les accions farmacològiques de l’opi i el cànnabis, planta aquesta última, que s’utilitzava a la regió com a remei i també amb finalitat recreativa des de temps antics, però a la literatura mèdica occidental de l’època no hi havia cap informació sobre el seu ús. L’irlandès va publicar la informació en un article titulat “Sobre les preparacions del cànnabis indi o gunjah (Cannabis Indica)” i dona classe a l’Escola Mèdica de Calcuta des de l’any 1834 (Fig.2).

Estant de professor a l’Escola Mèdica de Calcuta, desenvolupa mètodes per detectar l’enverinament per arsènic i per algunes toxines vegetals com el malvesc (plumbago), que s’utilitzava com avortiu (Fig.3).

Malgrat els seus estudis, no aconsegueix curar cap malaltia amb el cànnabis, però sí que pot alleugerir símptomes de diverses malalties, com les convulsions i el dolor. Es comença a utilitzar com a fàrmac a mitjans del segle XIX, però a partir dels anys 80 d’aquest segle es restringeix el seu ús i, el 1942, es retira de la farmacopea. O’Shaughnessy deixa d’interessar-se pel cànnabis i es dedica a l’enginyeria elèctrica.

Torna a Anglaterra el 1840 i comença una etapa en el camp de la química forense per detectar substàncies verinoses. El 1844, torna a l’Índia, on hi estarà fins 1850. Instal·la una xarxa telegràfica superior a 3.500 milles, inventa instruments de telegrafia i n’escriu diversos manuals.

El 1852, és nomenat sir per la reina Victoria com a recompensa.

Referències

JB Moon. Sir William Brooke O’Shaughnessy. The foundations of fluid therapy and the Indian telegraph service. N Engl J Med.,1967; 276 (5): 283-284.

N MacGillivray. Sir William Brooke O’Shaughnessy (1808–1889), MD, FRS, LRCS Ed: Chemical pathologist, pharmacologist and pioneer in electric telegraphy. J Med Biogr.,