Els lectors d’aquest blog saben de la meva afició als exvots, dits també retaulons pintats. He escrit algunes entrades en aquest blog sobre diferents aspectes d’aquesta forma d’art naïf, que ens aporta una visió senzilla de formes de vida de segles passats (Fig.1).

Els exvots pintats comencen el segle XVI i s’acaben el segle XX en els països catòlics d’Europa, però persisteixen encara a Mèxic.

Els exvots ens aproximen a com vivia el poble senzill les malalties i els accidents que es podien patir durant la vida, atacs d’animals, accidents de trànsit, agressions físiques, precipitacions des d’una alçada o ofegar-se en un riu o al mar (Fig.2).

Un pintor amb poca formació acadèmica sol ser l’autor dels retaulons pintats. Són pintors autodidactes que tracten de reflectir com ha estat la situació de risc vital al que ha estat exposat el que fa la donació de retauló com a mostra d’agraïment a la divinitat per haver-se lliurat d’un perill de perdre la vida.

En una època en que no hi havia sistema sanitari públic i la medicina estava mancada de recursos terapèutics eficaços, el poble no tenia altra forma d’intentar evitar el perill causat per la malaltia o per algun fenomen natural, com llamp o explosió, o per l’acció voluntària d’algun altre ser humà o un animal, més que resar suplicant que la divinitat el lliuri d’aquest mal tràngol (Fig.3).

Habitualment el demandant s’adreçava a una marededéu, a un sant o una santa, perquè intercedís davant la divinitat en favor del sol·licitant d’ajuda divina.

La representació gràfica de la situació que ha portat al demandant a sol·licitar la gràcia divina és a vegades molt expressiva i altres vegades menys clara, especialment en el cas de les malalties en que poques vegades es pot fer el diagnòstic només amb la inspecció del malalt.

Amb els retaulons, la causa que indueix a cada malalt a demanar ajuda sobrenatural és molt difícil i només s’hi pot arribar en casos mal comptats. Una manifestació de malalties present en alguns retaulons procedents de països molt diversos són les hemoptisis (Fig.4), ja que la tuberculosi era una malaltia freqüent i sense tractament.

En la majoria dels exvots de malalts amb hemoptisi, el pintor de l’exvot dibuixa una hematèmesi, ja que es veu un vòmit de sang i no pas un esput tacat de sang (Fig.5). La raó, jo crec, és la dificultat en representar una hemoptisi en un retauló, que sol tenir unes mides modestes.

En general, els malalts que expulsen sang per la boca són joves, la qual cosa suggereix més aviat una hemoptisi, ja que la tuberculosi era molt més freqüent en gent jove.

L’hemoptisi podia aparèixer en tuberculosos asimptomàtics, i per tant fer pensar al malalt, si no repetia les hemoptisis, que s’havia curat de la lesió que havia tingut i donar gràcies a Déu, prematurament, sense que s’hagués produït la curació.

Les hemoptisis no són un motiu gaire freqüent de retaulons pintats. He mirat la freqüència d’exvots amb hemoptisi en els catàlegs de museus d’exvots de que disposo a casa (Museu de Montserrat, del Miracle, de Ntra Sra. del Camí, del monestir de sant Ramon, del santuari de la Consolation a Hyères, i de la Comunitat de La Rioja), que sumen un total de 1.058 retaulons, dels quals només 2 representaven una hemoptisi, una proporció ben baixa.