El Renaixement es pot considerar com l’època de ruptura amb l’obscurantisme medieval. És una època de renovació de l’art i de la literatura, un temps d’aspiració per conèixer la naturalesa que dugué al progrés científic en diversos camps, com les matemàtiques, l’astronomia, la química i l’anatomia.

L’ensenyament de l’anatomia constitueix l’activitat fonamental de les escoles de medicina d’aquell temps. Durant el segle XIV i sobre tot el XV, es fan disseccions anatòmiques i autòpsies en les universitats italianes (Fig.1).

Durant el segle XIV, les disseccions es feien davant un grup selecte d’alumnes, però a principis del segle XV formen part del pla d’estudis i per tant són obligatòries per tots els estudiants.

Els ajuntaments proporcionaven cadàvers de criminals ajusticiats per fer les autòpsies en sales de dissecció especialment dissenyades, que rebien el nom de teatres anatòmics (Fig.2) (veure aquesta entrada del blog de 10/1/22).

Les classes de dissecció necessitaven dos professors: un que llegia el llibre de text, que era el catedràtic que senyalava amb un punter les estructures referides, i un altre que feia la dissecció (Fig.3).

Hi va haver a Itàlia anatomistes cèlebres, encapçalats per Vesalius, que era flamenc d’origen i catedràtic per la universitat de Pàdua (veure aquesta entrada del blog de 29/9/21), seguit per Realdo Colombo, professor de Pisa (veure aquesta entrada del blog de 20/10/23), Berengario da Carpi i Girolamo Fabrizio d’Acquapendente, també a Pàdua (veure aquesta entrada del blog de 2/11/23).

En aquesta entrada es resumeix la biografia dels anatomistes que van descriure les trompes: la d’Eustachi i la de Falloppio.

Bartolomeo Eustachi (1520 – 1574) (Fig.4) va donar el nom al conducte que uneix l’oïda mitja i la cavitat nasofaríngia. Va ser un bon metge, el metge personal del cardenal Della Rovere, del duc d’Urbino, i dels sants Carles Borromeo i Felip Neri. Va ser professor d’anatomia de la Sapienza, la universitat de Roma. El drama d’Eustachi consistí en estar molt limitat físicament per atacs de gota repetitius, que li van impedir tenir una vida normal.

El coneixement d’Eustachi va ser recuperat, després de portar més de dos centenars d’anys mort, pel professor de La Sapienza, Giovanni Maria Lancisi, que publicà unes taules anatòmiques que havia fet Eustachi i gravades en planxes de coure (Fig.5). En aquestes taules es dibuixen per primera vegada les càpsules suprarenals. També Eustachi va fer aportacions al coneixement de l’anatomia d’altres parts del cos humà.

Gabriele Falloppio (1523 – 1562) (Fig.6) fou el successor de Colombo com a professor d’anatomia de la universitat de Pàdua. Havia nascut a Mòdena i estudiat a la universitat de Ferrara, que era una de les universitats més destacades d’Itàlia, juntament amb les de Pàdua i Pisa.

La seva obra principal és “Observacions anatòmiques”, que va donar un notable impuls al coneixement de l’oïda i dels genitals femenins. El successor de Falloppio a Pàdua fou Girolamo Fabrizio d’Acquapendente (1533 – 1619).

Falloppio fou anatomista i cirurgià. Ja feia disseccions quan era estudiant. Per raons econòmiques familiars va entrar en el clergat de jove, el que li va permetre una notable dedicació a l’estudi. Va descobrir l’estructura de las dents, els músculs del cap i els parells cranials.

Era professor d’anatomia a Ferrara quan va ser invitat per Cosme I de Mèdici per ocupar la càtedra d’anatomia i cirurgia de la Universitat de Pàdua.

Va morir a Pàdua abans de complir 40 anys. Realdo Colombo va ser qui el va succeir a Pàdua.

Referències

José L. Fresquet. Gabrielle Falloppio (ca.1523 – 1562). Historiadelamedicina.org, 2015

José L Fresquet. Bartolomeo Eustachio. Historiadelamedicina.org, 2015

Saliha Seda Adanır & İlhan Bahşi. The giant anatomist, whose value is later understood: Bartolomeo Eustachi. Child’s Nervous System, 2021; 37: 1-4.