Laënnec ha estat un dels metges que ha fet més contribucions importants al desenvolupament de la medicina i ha influït de manera més accentuada en la conducta del metge davant del malalt (Fig.1).

La seva contribució més destacada és la invenció de l’estetoscopi, que ha permès fer el diagnòstic d’un gran nombre de malalties pulmonars i cardíaques). Va ser Laënnec un mestre extraordinari, que va formar un gran nombre de metges francesos i d’altres països europeus, particularment del Regne Unit.

Va caracteritzar diverses lesions i malalties, com la pleuresia, la bronquièctasi, el pneumotòrax, l’emfisema pulmonar i la tuberculosi, gràcies als seus estudis de correlació clínico-patològica.

Laënnec practicava autòpsies dels seus malalts per comprovar com es correlacionaven els símptomes que presentaven els seus malalts amb les lesions anatomo-patològiques que s’observaven en l’autòpsia.

Laënnec neix a Quimper (Bretanya) (Fig.2). La seva mare mor quan ell només tenia sis anys, i el seu pare, que era advocat, el va dur a casa d’un oncle quan només tenia 12 anys perquè s’ocupés de la seva educació. El seu oncle era metge a Nantes i degà de la Facultat de Medicina.

El jove Laënnec aprèn francès, anglès i alemany. Va a l’hospital Hôtel-Dieu de Nantes per ajudar els cirurgians, tot aprenent l’ofici. Als 18 anys passa a l’hospital militar de Nantes, com a cirurgià de tercera classe, i després a l’hospital de la Fraternité.

Als 19 anys, marxa a Paris per estudiar medicina i ingressa a la Escola Pràctica de Medicina, on es troba amb Dupuytren, una mica més gran que Laënnec, i que ja exercia de professor d’anatomia. Laënnec no fa amistat amb Dupuytren, però sí queda encantat amb tots els altres mestres que tingué com Bichat, Bayle i sobretot Corvisart, que es converteix en el seu mentor (veure aquesta entrada del blog de 4/2/22). Corvisart li ensenya la percussió toràcica, descoberta pel metge austríac Auenbrugger, i divulgada arreu d’Europa pel mateix Corvisart.

Laënnec guanya el premi de cirurgia i el de medicina al millor estudiant l’any següent al seu ingrés a l’escola mèdica.

Abans d’acabar els estudis, el 1802, ja ha publicat articles sobre temes tan variats com peritonitis, amenorrea i malalties hepàtiques. El 1804, es gradua amb la tesi “Propositions sur la doctrine d’Hipocrate, relative a la médecine-pratique”. Aquell mateix any és un dels editors de la revista Journal de Médecine.

Durant el període 1812-1813, Laënnec és destinat a La Salpêtrière, on s’atenen els soldats bretons que tornen ferits de les batalles de Napoleó a Rússia. S’ha de tenir en compte que Laënnec sabia parlar bretó, llengua que li va ensenyar el seu pare. El 1816, accepta una plaça de metge a l’Hospital Necker, on arribarà a cap del servei de medicina a la mort de Bayle, que n’era el director. Durant els anys en que va estar al Necker, va fer la majoria de les seves aportacions a la medicina.

Laënnec havia contret una tuberculosi pulmonar quan començava a fer de metge, en tallar-se amb una serra que utilitzava per dissecar la columna vertebral en un malalt que havia mort de tuberculosi.

Fins el 1822, després d’haver publicat el seu llibre sobre l’auscultació mediata (Fig.3), no guanya la plaça de professor del Collège de France. El 1823, és nomenat professor de clínica mèdica de l’hospital de la Charité. En tots els llocs on va ser professor, va ser molt apreciat pels seus col·legues i pels seus alumnes.

Malauradament la salut de Laënnec es va anar deteriorant. El maig de 1826, té febre, tos productiva i dispnea, per això es veu obligat a deixar l’activitat professional, és a dir la visita hospitalària, les classes i l’activitat privada, que havia anat creixent. Torna a Bretanya, on experiment al principi una lleu milloria, però després torna a empitjorar, fins que mor aquell mateix any, amb només 45 anys.

Referències

Venita Jay. The legacy of Laennec. Arch.Pathol. Lab Med., 2000, 124: 1420 -1421.

Ariel Roguin. René Théophile Hyacinthe Laënnec (1781 – 1826): the man behind the sthetoscope. Clin Med Res., 2006; 4 (3): 230 – 235.