Una opinió força estesa entre els historiadors de la ciència a casa nostra és que el Dr. Cèsar Comas, considerat com l’introductor dels raigs X a Espanya, és qui va fer la primera radiografia al nostre país, poc temps després que Wilhelm Röntgen (1845-1923), professor de física a la universitat alemanya de Würzburg (Fig.1), donés a conèixer el seu descobriment dels raigs X el 28 de desembre de 1895.

Röntgen va impressionar tot el món amb la radiografia de la mà de la seva dona (Fig.2).

Cèsar Comas (1874 – 1956) era llavors estudiant de l’últim curs de la carrera de medicina i era el fotògraf de la facultat. Tenia la intenció de dedicar-se a l’electroteràpia, branca de la Terapèutica Física, quan acabés la carrera.

Comas visita el catedràtic de Física i Química, Tomás Escriche, per demanar-li ajuda per reproduir l’experiment de Röntgen que havia publicat la premsa alemanya. Escriche li deixa un tub de Crookes de la col·lecció del Gabinet de Física i el Dr. José Casado Gil, catedràtic d’Anàlisi Química, li deixa accionar el tub de Crookes amb el casset d’inducció que tenien al laboratori de la Facultat de Farmàcia de Barcelona.

El Tub de Crookes és un con de vidre amb 1 ànode i 2 càtodes (Fig.3). És una invenció del científic anglès William Crookes en el segle XIX, que consisteix en un tub buit pel qual circulen una sèrie de gasos, que en aplicar-hi electricitat adquireixen fluorescència, d’aquí que siguin anomenats fluorescents. A partir d’aquest experiment (1878), Crookes va deduir que aquesta fluorescència es deu a raigs catòdics, que consisteixen en electrons en moviment, i, per tant, també va descobrir la presència d’electrons en els àtoms.

El 2 de febrer de 1896, Comas fa els primers experiments en el laboratori de la Facultat de Farmàcia, al que va convidar alguns professors de diferents facultats.

L’experiment no va ser gaire satisfactori perquè només va aconseguir una imatge molt tènue d’una capsa de fusta que Comas volgué radiografiar. El que Comas mai va explicar és que, abans del seu assaig, un alumne de física del professor E. Lozano, Eduard Fontseré, havia obtingut radiografies d’un peix i d’una mà de força qualitat (Fig.4).

L’única menció a aquesta experiència de Fontseré consta en el text de la conferència que va impartir el físic E. Lozano, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts a Barcelona, el 19 de febrer de 1896.

L’èxit de Fontseré va ser superior a l’obtingut per Comas unes setmanes després, i potser per aquesta raó Comas no volgué mencionar aquesta experiència, però com Fontseré no es va dedicar a la Radiologia, mai més es va parlar d’aquest fet.

He sabut d’aquesta competició per veure qui va ser el primer en fer una radiografia a Barcelona en el XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana el passat mes de novembre a Sabadell, durant la presentació del professor Albert Biete, el màxim expert nacional d’Història de la radiologia. Biete demostra com Fontseré i no Comas obtingué la primera radiografia “espanyola”. Comas fou qui introduí la Radiologia a l’àmbit mèdic del nostre país, però no va fer la primera radiografia.

Röntgen va guanyar el premi Nobel de Física de 1901 per las seva aportació al descobriment dels raigs X, però altres científics van tenir un paper essencial en les investigacions que van concloure amb la disponibilitat d’un mètode diagnòstic d’un valor extraordinari.

Com a mostra dos noms importants: William Crookes (Fig.5), i Nikola Tesla (Fig.6).

William Crookes (Londres, 1832-1919) era un físic i químic anglès. Va descobrir l’element químic tal·li, i fou un incansable i imaginatiu inventor. El tub de descàrrega de raigs catòdics va formar part de tots els laboratoris experimentals i va permetre descobrir l’electró i l’efecte fotoelèctric.

Nikola Tesla (1856-1943) va ser un inventor i enginyer elèctric croat, nacionalitzat nord-americà, cèlebre per les seves contribucions al disseny del modern subministrament d’electricitat de corrent altern.

El treball de Tesla va caure en un relatiu oblit després de la seva mort, però des de la dècada de 1990 hi ha un clar ressorgiment del reconeixement de les seves aportacions a l’enginyeria.

El 1894, Tesla va començar a investigar els que després es van anomenar raigs X. En l’incendi del seu laboratori, el 1895, es va perdre tota la feina, segons va afirmar el mateix Tesla. Mentrestant, el novembre d’aquell mateix any, Wilhelm Röntgen publicava les seves conclusions. En les primeres investigacions, Tesla va esmentar els perills de treballar amb raigs X.

Referències

Francesca Portoles Brasó. César Comas, introductor de los rayos X en España. Imagen diagnóstica, 2020: 1(21): 28 – 35.