Avui dia es coneixen gairebé tots els detalls de la Reial Expedició Filantròpica finançada pel rei Carles IV per transportar vacuna de la verola als habitants de les colònies espanyoles. L’expedició va ser dirigida pel metge alacantí Francesc Xavier Balmis i el català Josep Salvany.

El que es coneix menys són els preparatius de l’expedició i potser el paper determinant que va tenir el metge guatemalenc José Felipe Flores, un metge il·lustrat que va influir molt en el desenvolupament de la medicina a l’Amèrica Central (Fig.1).

José Felipe Flores va néixer a la Ciutat Reial de Chiapas, però va arribar molt jove a Antigua, la primera capital del regne de Guatemala. Allà estudia en el col·legi dels jesuïtes, i després medicina a la Universitat de Sant Carles Borromeo, graduant-se batxiller en medicina el mes de febrer de 1773.

Tot just graduat, ha de col·laborar en l’assistència de les víctimes d’una epidèmia de tifus exantemàtic entre els supervivents del terratrèmol de Santa Marta de juliol de 1773.

El 1780, rep el grau de doctor en medicina i s’inicia en la pràctica de la variolització per prevenir la infecció en una epidèmia de verola que ha arribat a Guatemala quan encara s’està recuperant dels efectes del terratrèmol de 1773.

Flores practicava inoculacions de material de les pústules dels malalts amb verola a persones encara no infectades, amb resultats excel·lents, procediment que va ser molt criticat per metges de la regió.

El 1781, el Dr. Flores és admès a l’hospital Sant Joan de Déu, on s’inicia amb notable èxit en la docència de la medicina. És nomenat catedràtic de la Universitat adscrit a la càtedra de Prima, és a dir la que es donava a primera hora del matí. Organitza l’ensenyament amb figures de cera, de mida com persones, articulades que reprodueixen la forma i color dels òrgans del cos humà, que es podien treure i posar (Fig.2).

Flores està convençut de la utilitat del protomedicat per regular la pràctica de la medicina i es converteix en defensor del seu establiment a Guatemala, on l’intrusisme i les pràctiques mèdiques populars estan molt esteses. Finalment, s’acaba implantant el protomedicat, i Flores és nomenat protometge, el primer de Guatemala (Fig.3).

Es va fer famós per promocionar un tractament específic per a la cura del càncer i altres malalties més freqüents, que consistia a menjar petites mandonguilles de carn de certa mena de sargantana (Lacerta agilis), abundant en algunes regions de Guatemala (Fig.4). El fulletó sobre la curació del càncer va ser traduït al francès i alemany (Fig.5).

El 1797, és becat pel govern espanyol per fer un viatge d’estudis per Estats Units i Europa, on pensava estudiar òptica i sistemes de conservació d’aliments, per aplicar als viatges de navegació. Publica un llibret que conté el que ha après en matèria de conservació “Conservación de alimentos en la navegación”.

A Madrid estableix amistat amb Antoni de Gimbernat, director del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid, a qui exposa la greu situació sanitària a Amèrica Central i Mèxic causada per la verola, que provoca taxes de mortalitat molt altes.

Gimbernat reuneix la Junta de Cirurgians de Cambra per ser informats per Flores, i li demanen un informe de com es podria organitzar una campanya de vacunació contra la verola. L’informe de Flores convenç la Junta de Cirurgians, que recomana al rei Carles IV que financi una expedició per transportar vacuna a la colònia.

El rei era sensible a aquest tema perquè un germà seu havia mort de la verola, que també havia afectat alguns familiars pròxims, i va aportar el capital per finançar l’expedició, que es posa sota la direcció de Francesc Xavier Balmis. Aquest havia preparat un informe que descrivia el procediment més apropiat per transportar la vacuna a Amèrica (veure aquesta entrada del blog de 27/9/21).

El final de Flores va ser força desafortunat. Havia deixat passar el termini que li havien concedit, que era 1801, però curiosament continuaven pagant-li la pensió. Les autoritats guatemalenques exigien que li retiressin la pensió, però com que les autoritats espanyoles no van deixar de pagar-li, les autoritats guatemalenques li prohibiren el retorn a Guatemala. Flores es va quedar a Madrid, on va tenir un final solitari, i sense amics, fins a la seva mort.

Referències

MCN (s.f.). Biografía de José Felipe Flores. MCN Biografías.

Émilie Cadez Ortola. El diario del doctor José Felipe Flores: viajes por Europa, ciencias y escritura. Cuadernos de Estudios del Siglo XVIII, octubre 2020; 30 ; 69-94.

Josep-Lluís Barona Vilar. José Felipe Flores. Real Academia de la Historia