Gerald Klatskin es pot considerar com un gran personatge de l’hepatologia moderna (Fig.1). Fou un clínic amb una capacitat diagnòstica llegendària. Se’l coneixia com “el metge de les malalties rares”.

Era un gran docent i els joves graduats que s’interessaven per l’Hepatologia feien cua per ser rebuts per Klatskin, a qui sol·licitaven passar un curs acadèmic en el seu servei. Un gran nombre dels grans hepatòlegs americans han sigut “fellows” de Klatskin. Finalment era un hepatopatòleg molt expert (Fig.2).

Klatskin era un gran observador, el que explica que en la segona meitat del segle XX pogués identificar per primera vegada malalties hepàtiques que encara no s’havien caracteritzat. La més coneguda és el tumor de la bifurcació de la via biliar a nivell de l’hil hepàtic, que es coneix com a “tumor de Klastkin” (Fig.3).

Klastskin fou, a més, el primer que s’adonà de que alguns malalts abstemis poden tenir un fetge gras amb canvis inflamatoris com els que tenen els malalts alcohòlics. Gairebé simultàniament que Klatskin, la mateixa síndrome fou descrita per investigadors de la Clínica Mayo, síndrome que coneixem com “esteatohepatitis no alcohòlica”.

Altres lesions caracteritzades per Klastskin foren els dipòsits de protoporfirines en els hepatòcits de malalts amb protoporfirina eritropoiètica, que tenien una birefringència, característica que facilita el seu reconeixement (Fig.4).

Gerald Klatskin era un home d’una memòria prodigiosa i un gran explicador d’anècdotes. Recordava noms i llocs on havia conegut col·legues. Jo tinc una experiència d’aquesta capacitat.

Un dia de la meva primera etapa d’hepatopatòleg, vaig trobar-me encallat amb un cas que no sabia diagnosticar i vaig enviar preparacions del cas a Gerald Klatskin, demanant-li que em fes el diagnòstic. Em va contestar ràpidament, dient-me que la biòpsia era d’un malalt amb febre Q (Fig.5).

En el següent congrés d’Hepatologia, vaig anar a presentar-me i donar-li les gràcies. Em va saludar amablement i em va demanar detalls de la malalta. Anys després, en un altre congrés, el vaig trobar parlant amb un col·lega i, en veure’m, li digué al seu company que jo era un metge espanyol que li havia enviat un cas d’hepatitis per febre Q. Vaig quedar parat de que em recordés.

Aquest cas de febre Q va ser publicat en una revista espanyola (M. Torres Salinas, M. Bruguera, J. Cabrera, J. Rodes. Hepatitis por fiebre Q. Gastroenterol Hepatol, 1978; 72: 230 – 232). Era el primer cas d’hepatitis per febre Q que es diagnosticava a Espanya.

Referències

James L. Boyer. Friedenwald presentation to Gerald Klatskin, MB. Gastroenterology, 1983; 85; 1235 – 1238.

Adrien Reuben. Leave gourmandising. Hepatology, 2002; 36: 1303 -1306.

Frederick Fenster. Gerald Klatskin. Yale J Biol Med., 1979; 52; 1.3.