Emmy Caroline Rappe fou la primera infermera laica formada com a tal, amb ensenyament teòric i pràctic a Suècia (Fig.1), i primera cap de la primera escola d’infermeres i també fundadora de l’educació d’infermeria a Suècia.

La seva família era aristocràtica i Emmy, que mai es va casar, va viure en el domicili familiar. Va rebre una educació estricta en la que la sensatesa econòmica va tenir un pes considerable.

Quan tenia 30 anys, Emmy fou invitada a col·laborar voluntàriament en una societat creada per cuidar soldats ferits o malalts, que va ser el precedent de la Creu Roja sueca, per la qual cosa li convenia un període d’entrenament com infermera a l’hospital Saint Thomas a Londres, on Florence Nightingale havia creat una escola d’infermeres.

Emmy Rappe està al Saint Thomas Hospital el curs 1866 – 1867, en el que aprèn la importància de la higiene, com cuidar el pacient, i el paper de la infermera en l’administració dels tractaments farmacològics.

Acabat el curs, Emmy torna a Suècia i comença a treballar a l’hospital Akademiska d’Uppsala com a supervisora de la sala de cirurgia. Hi passa deu anys, intentant introduir fórmules noves per prestar l’atenció mèdica als malalts.

El 1867, s’ha establert una escola laica d’infermeres, la primera que hi haurà a Suècia, de la que es nomena directora Emmy Rappe (Fig.2).

Rappe tingué unes idees d’emancipació de la dona a través de la seva activitat professional. El seu germanastre Thorborg fou una autoritat reconeguda en la seva època en el camp de l’educació dels discapacitats intel·lectuals.

Rappe va ser una pionera i sovint va topar amb la resistència de les autoritats. No es va comprendre en el seu medi social que, essent aristocràtica, es dediqués a la infermeria. Especialment perquè no va acceptar cap salari.

Des de 1877, va ser la supervisora de l’hospital Central Psiquiàtric d’Uppsala. Després de la seva jubilació, va mantenir-se activa a la Creu Roja i com inspectora d’hospitals.