Aquest conflicte, o polèmica, va ser un episodi de molt impacte en la vida de Jaume Ferran (Fig.1), però no ho va ser segurament tant en la de Ramón y Cajal, perquè no va tenir influència en la seva vida professional , com sí la va tenir en la de Ferran.

Jaume Ferran i Ramón y Cajal havien tingut una relació amistosa abans que comencés el conflicte. Havien coincidit a Saragossa abans que Ramón y Cajal guanyés la càtedra d’Anatomia de la Facultat de Medicina de València, quan Ferran va passar uns mesos exercint de metge, dedicat especialment a l’oftalmologia. Cajal s’havia beneficiat dels coneixements que tenia Ferran de pintura, i sembla que el va assessorar en la feina de reproduir Cajal en el paper el que veia en el microscopi.

En què consisteix el conflicte?

Quan ja havia començat l’epidèmia de còlera a la regió valenciana, per la que Ferran havia estat cridat per la Diputació de València per aplicar la vacuna anticolèrica de la seva creació a la població valenciana (Fig.2), Ramón i Cajal rep l’encàrrec de la Diputació de Saragossa per redactar un informe sobre la vacunació de Ferran.

La Diputació de Saragossa està preocupada per si el còlera arriba de València a l’Aragó, i vol tenir un criteri sobre la bondat o inutilitat d’aquesta vacuna. A Saragossa saben que la vacunació de Ferran a València ha generat polèmica. Uns metges en son partidaris i altres són molt crítics. Fan l’encàrrec a Ramon i Cajal, tot i que aquest ja no viu a Saragossa, sinó que ja ha guanyat la càtedra de València i s’ha instal·lat en aquesta ciutat, perquè és la màxima autoritat acadèmica aragonesa i ha fet treballs de bacteriologia.

Ramón y Cajal es posa a la feina i redacta un informe que titula “Estudios sobre el microbio vírgula del cólera y las inoculaciones profilácticas” (Fig.3).

El treball de Ramón y Cajal és minuciós. Identifica l’agent etiològic, que denomina “microbi vírgula”, en les dejeccions dels malalts colèrics, el cultiva en mitjans apropiats i fa experiments de transmissió en animals. Confirma que el cultiu pur de vibrions és inofensiu als animals de laboratori si s’administra per via subcutània, però segons ell no els immunitza, per això posa en qüestió l’eficàcia i la utilitat de la vacuna. Per altre banda, considera que la injecció de cultius vius és perillosa i no s’ha de fer en humans. En el seu lloc, s’hauria d’utilitzar cultius de vibrions morts per assegurar la innocuïtat de la vacuna. Cajal ho prova en animals, però no s’atreveix a fer-ho en humans. Va ser uns anys després que Theobald Smith i Daniel Salmon van demostrar que les vacunes amb germens morts eren molt immunògenes en estudis fets en humans. Cajal més tard mostrava la seva frustració per no haver fet aquesta experiència després d’haver-ho fet en animals.

La Diputació de Saragossa, agraïda per l’informe, va recompensar Ramón y Cajal amb l’obsequi d’un microscopi Zeiss últim model (Fig.4), amb el que va fer algunes de les observacions que anys més tard van ser la raó per rebre el premi Nobel de Medicina l’any 1906.

L’informe tingué un gran impacte, potser més pel prestigi de l’autor i pel fet de que no era un informe teòric, ja que contenia els resultats d’un gran nombre d’experiments fets per l’autor. Potser els que van valorar l’informe no tenien prou criteri mèdic per jutjar-lo i sobre tot no van fer cas dels resultats obtinguts per Ferran en la vacunació de la població d’Alzira.

La taxa de mortalitat va ser molt menor entre els vacunats per Ferran que entre els no vacunats, demostrant de manera convincent la utilitat de la vacuna. Per altre banda, els escassos morts en el grup de vacunats s’ha d’interpretar que eren malalts de còlera en els que la vacuna no podria neutralitzar la malaltia, però no en va ser la causa. La majoria d’aquests morts ja tenien diarrea quan van rebre la vacuna.

Influència de l’informe de Ramón y Cajal

L’informe va tenir una influència política, sobre tot com l’element en que es va basar el ministre de governació Romero Robledo en posar tantes limitacions a la vacunació anticolèrica, que Ferran va considerar que no podia seguir vacunant, ja que només s’autoritzava prosseguir amb la vacunació si era el propi Ferran que administrava la vacuna.

La vacunació anticolèrica a València s’interromp bastant abans que s’arribés a l’extinció de l’epidèmia. Podem, per tant, considerar que si no s’hagués interromput la vacunació s’haurien evitat moltes morts, que haurien d’estar a la consciència de Ramón y Cajal.

Una altra conseqüència negativa de l’informe és que va donar munició als crítics de Ferran i forçava aquest a adoptar una postura defensiva errònia, com va ser no voler donar informació de com havia fabricat la seva vacuna a les comissions estrangeres de metges que havien vingut a Espanya a veure els resultats de la campanya de vacunació.

Fets sense explicació

No sé si es pot parlar de polèmica en descriure aquest conflicte, perquè Ferran, que era un mal polemista, no es va defensar, ni va escriure un contra-informe al que havia redactat Cajal. Més aviat va marxar enfadat a Tortosa. El que va ser en realitat és un atac de Cajal a Ferran disfressat d’un ropatge científic.

Quina podia haver estat la raó de l’agressivitat de Cajal, que havia acceptat vacunar-se del còlera quan Ferran va reunir-se amb els catedràtics de Medicina de València abans d’iniciar-se la campanya de vacunació per explicar la seva vacuna i els resultats que havia tingut en les vacunacions a familiars i amics.

Un dels motius de la hostilitat de Cajal vers Ferran, que no està inclosa en l’informe, sinó en uns articles anti-Ferran que va publicar al Noticiero Universal el 1890, és que la campanya de vacunació tenia una finalitat lucrativa, perquè demanava que els vacunats fessin una aportació econòmica. Hem de fer constar que la Diputació de València va pregar Ferran que anés a vacunar però no va fer cap previsió econòmica de com es finançaria. Ferran no treballava per l’Administració, sinó que era un metge particular que feia vacunes al laboratori que tenia a casa seva sense cap ajuda pública. És raonable que intentés no perdre-hi diners.

En aquests articles del Noticiero Universal escrits per Ramón y Cajal cinc anys després de l’epidèmia de còlera, el nostre premi Nobel seguia mostrant la seva preferència de publicar en mitjans dedicats al públic general, que no pas en revistes científiques. En aquests articles, Ramón y Cajal assegura que moriren més inoculats amb la vacuna que entre els no vacunats, la qual cosa és una falsedat fàcilment demostrable, tot i que els sistemes de fer estadístiques a finals del segle XIX tinguessin deficiències. Assegura que les inoculacions preventives són ben intencionades però no tenen cap fonament científic, afirmació que les vacunes de Pasteur i els seus deixebles de Koch descarten absolutament. Finalment, Ramón y Cajal diu que no utilitza un to ofensiu ni personal, però creu que la campanya de vacunació va ser una “desdichada equivocación y un bochorno para la ciencia española”.

Referències

María José Báguena Cervellera. Jaime Ferrán y su papel en las epidemias de cólera de Valencia. An. R. Acad. Med. Comunitat Valenciana,

Báguena Cervellera, M. J. (1985). El còlera de 1885 a València i la vacunació de Jaume Ferran. L’Espill, 21, 156-162.