La Dra. Iermolieva fou una microbiòloga i epidemiòloga nascuda a Rússia, descobridora d’una penicil·lina derivada del Penicillium crustosum, d’una eficiència superior a la de la penicil·lina fabricada per Florey i el seu equip (veure aquesta entrada del blog de 30/6/22) (Fig.1).

Zinaïda Iermolieva neix a la ciutat de Frolovo, filla d’un militar cosac. Estudia medicina a la facultat de Medicina del Don, on s’interessa per la microbiologia degut al mestratge de Vladimir Barikin (Fig.2), estudiós del còlera i de la família dels vibrions. Acaba la carrera a la Universitat de Moscou el 1921.

Aïllà un vibrió lluminós i semblant al vibrió colèric en un malalt amb diarrea, que es va denominar Vibrio Phosphorescens. El 1922, es produí una epidèmia de còlera a la regió del Don. Els científics russos van investigar la possibilitat de fabricar una vacuna, però Iermolieva demostrà que per combatre la infecció n’hi havia prou clorant les aigües.

L’any 1925, és nomenada cap del departament de bioquímica microbiana de l’Acadèmia de Ciències de la URSS. El 1928, aïlla la soca de Penicillium costrosum de la que n’obté una penicil·lina més potent que la descoberta al Regne Unit per Fleming i sintetitzada per Florey i Chain, però la Doctora no va ser considerada per rebre el premi Nobel de Medicina quan van premiar Fleming, Florey i Chain.

Penicillium crustosum és una floridura de color blau-verd o blau-gris que pot provocar el deteriorament dels aliments, especialment d’aliments rics en proteïnes com ara carns i formatges (Fig.4).

Iermolieva es casa amb el microbiòleg Lev Zilber, germà d’un novel·lista famós que es va inspirar en Zenaïda per un dels personatges claus de la novel·la “Llibre obert”, que va popularitzar la carrera de microbiòloga entre les noies russes.

El 1947, és directora de l’Institut d’antibiòtics del Ministeri de Salut pública soviètica, càrrec que li permet viatjar, especialment a França i Alemanya i col·laborar amb investigadors d’aquests països. Iermolieva fou autora de més de 500 articles, diversos llibres, com “Penicil·lina”, “Antibiòtics, Polisacàrids bacterians, Interferó” i altres.

Experta en còlera, viatja per participar en la lluita contra epidèmies, com les que succeiren a l’Afganistan i l’Uzbekistan.

Al final de la Segona Guerra Mundial, es podia disposar de la penicil·lina soviètica obtinguda del Penicillium costrosum, que es va aplicar a soldats ferits de l’exercit soviètic. La comprovació de l’eficàcia d’aquesta penicil·lina va determinar que es comencés la seva producció industrial i la seva comercialització.