Quan jo estava acabant la carrera de medicina, es deia com una broma que al Clínic manaven les R: Rozman, Revert, Rodés i Rotés. Tots quatre metges excel·lents, competents, líders en els seus serveis, amb deixebles devots, que van participar amb entusiasme en la reforma del Clínic de l’any 1972, que va posar en marxa el Dr. Miguel Ángel Asenjo, amb el suport dels catedràtics Pera i Rozman, el degà i el vice-degà, respectivament, de la Facultat de Medicina. La reforma de l’hospital significà una disminució del poder dels catedràtics i més autonomia pels metges, organitzats per serveis d’especialitat i no per càtedres. Un dels elements que il·lustren el canvi transcendental que es va produir fou la creació del comitè de Delegats mèdics, organisme que agrupava tots els metges i fenia funcions sindicals i de representació dels metges, que va estar sempre dirigit per metges o metgesses elegits pels metges, i que sempre inspiraren una notable credibilitat entre la plantilla.

Una altra novetat fou la creació del Comitè de contractació format per comandaments i metges elegits pels companys, que garantia el rigor amb el que es feien les incorporacions del Clínic després d’una valoració estricta dels mèrits dels candidats.

El Dr. Revert va ser nomenat cap del servei de Nefrologia que es va crear l’any de la reforma de l’hospital, dotat de metges adjunts i residents (Fig.1).

En Lluís Revert neix a Girona l’any 1928. El seu pare era titular de la farmàcia de l’Hospital Militar de Girona i el seu avi, originari de Torroella de Montgrí, el 1878 va fundar la primera farmàcia a Santa Cruz de La Palma. El pare va morir durant la Guerra Civil espanyola quan en Revert era petit.

No és d’estranyar que el Dr. Revert fos escollit per l’equip directiu cap del servei de Nefrologia. Era ja un expert en aquesta especialitat. Tenia 44 anys i s’havia format a Paris en diverses estades amb el professor Hamburger, i a la Clínica Mayo i a Lió. Al Clínic s’havia format amb el professor Máximo Soriano, de qui va ser alumne intern per oposició i després metge de sala, fets que garantien una sòlida formació com internista. En aquells anys a la Clínica Mèdica B, es dóna a conèixer com un expert en el maneig dels electròlits i de l’equilibri àcid-base.

Vaig conèixer el Dr. Revert quan jo feia guàrdies a Urgències Medicina com alumne intern per oposició els anys 1964 i 1965. Molts dies havent sopat, cap a les 10 del vespre, veia que es reunien a l’oficina de l’administratiu responsable de les Urgències, “el Juanito”, amb qui el petit equip del Dr. Revert, format pels Drs. Ferrer, Olmos, i Piera, es trobava per prendre el cafè que els mantindria desperts mentre muntaven el primer equip d’hemodiàlisi que hi va haver l’hospital, i que es va adquirir gràcies a la pressió incansable del Dr. Revert encaparrat en tractar les insuficiències renals agudes (Fig.2).

Jo admirava que metges de l’hospital tornessin al vespre per feina a l’hospital “gratis et amore”. Per aquesta raó vaig començar a tenir molta estima pel Dr. Revert, amb qui em vaig relacionar molt durant la nostra carrera professional, fins que ell es va retirar, i també vaig tenir un contacte més privat amb ell perquè era el metge del meu únic oncle, el lingüista Jordi Bruguera Talleda.

El 1968, és nomenat cap del Departament Assistencial de Nefrologia. El 1972, s’inaugura el Servei de Nefrologia, Diàlisi i Regulació Humoral de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb ell com a cap de servei i amb 5 metges adjunts i 4 residents. El Servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic, aviat, esdevé un centre de referència reconegut a tot arreu.

Revert és un docent brillant. L’any 1963, és nomenat adjunt de Patologia i Clínica Mèdica, el 1980, esdevé professor agregat de Nefrologia per concurs-oposició i, l’any 1983, catedràtic de Nefrologia de la Universitat de Barcelona. Va fer estades, curtes però molt profitoses, a París amb el prof. Hambuger, el 1960, a Lió; a la Cornell University de Nova York, i a la Clínica Mayo, a Rochester, en períodes de tres setmanes, en quatre estades entre 1967 i 1978.

Va ser una de les «patums» del Clínic, participant en totes les iniciatives de l’hospital. Va ser vice-degà de la Facultat de Medicina, president de la Societat Catalana i de l’Espanyola de Nefrologia, però li agradava molt més veure malalts que tenir càrrecs. Era un home senzill, proper al malalt, amb qui creava relacions d’amistat, i molt bon metge (Fig.3).

El seu servei no participà en el primer trasplantament de ronyó que va fer al Clínic el Dr. Josep Maria Gil Vernet, l’any 1965, en el que els nefròlegs eren de l’Hospital de la Vall d’Hebron, els Drs. Antoni Caralps i Brulles. Amb la reorganització de l’Hospital Clinic, es va crear el Servei de Trasplantament renal i Nefrologia, de manera que tingué la responsabilitat del trasplantament renal, convertint-se el Clínic en l’hospital d’Espanya que fa més trasplantament renals cada any.

Referències

Darnell, A. Lluís Revert Torrellas. Galeria de Metges Catalans, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Alberto Martínez Castelao, Josep Maria Campistol. IN MEMORIAM, Al Profesor Lluís Revert Torrellas (1928-2012). Nefrología (Madr.) , 2012, 32 (4)-.