Salvà i Campillo és un dels que va tenir un paper més actiu en la difusió de la variolització, procediment que consistia en injectar material de les pústules que apareixien en malalts infectats per la verola a persones sanes, per tal d’estimular la producció d’anticossos que evitessin la malaltia en el cas d’infecció (Fig.1).

Una petita proporció dels inoculats emmalalteix de verola, en alguns dels quals es produeix una evolució mortal. Aquest risc afectava el 3% dels inoculats, proporció baixa, però que justificaria una posició crítica contra el procediment, basat en el principi filosòfic de que no tenim dret a causar un mal a persones sanes.

En el darrer terç del segle XVIII es va estendre per Espanya la variolització, provinent inicialment de Xina, des d’on va arribar a Europa a través de dos metges italians, residents a Turquia. De Turquia va passar a Anglaterra a través de la comtessa de Montagu (veure aquesta entrada del blog de 9/2/24).

A Espanya, el català Antoni Capdevila Gili és el primer en inocular per terres de Castella, i Josep Pascual i Campo, un metge de Vic, per la Catalunya central, mentre a Barcelona son Salva Campillo i Josep Ignasi Santponç els que primer ho fan. A Galícia, el principal inoculador fou un metge irlandès, Timoteo O’Scanlan, que era el Primer Metge del Reial Hospital d’El Ferrol.

La polèmica entre inoculadors i contraris al procediment acaba quan es publica, el 1798, una Reial Cèdula ordenant que es posi en pràctica la variolització. Aquesta obligatorietat estava vigent a altres corones europees i per tant, com en altres circumstàncies, Espanya es va comprometre tard amb el procés.

La variolització va tenir a Espanya un recorregut curt, ja que Jenner va publicar, el 1798, el seu llibre sobre la vacunació de la verola “An inquiry into the causes of the variole vaccine”, que representa l’inici de de la difusió de la vacunació, procediment sense riscos pel receptor.

Salvà havia nascut a Barcelona, al carrer Petritxol (Fig.2). Estudia medicina a València, es gradua a la Universitat d’Osca el 1771, i obté el títol de doctor el 1772.

Des de ben aviat, publica sobre temes molt diversos, que van determinar que se’l nomeni catedràtic de medicina de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, juntament amb el Dr. Vicenç Mitjavila Fisonell, metge de l’Hospital de la Santa Creu. De 1796 a 1799, viu a Madrid, on fa una tasca important de cara a unificar els estudis de medicina i cirurgia.

El mes de gener de 1780, comença a fer anotacions meteorològiques que es publiquen al Diari de Barcelona des del primer número, el 1 d’octubre de 1792. Aquesta iniciativa era una demostració clara de l’interès de Salvà per la investigació física.

A Barcelona hi ha un carrer dedicat a aquest personatge barceloní, per les plaques del carrer posa carrer Salvà, sense donar més informació, per aquest motiu ningú podrà relacionar el carrer amb el personatge. Haurien pogut posar el nom o el títol de Doctor.

Referències

Cristina Junyent. Francesc Salvà y su mundo. La fascinante vida de un ilustrado en Barcelona. Mètode,

Zarzoso, A. Medicina i il·lustració a Catalunya: la formació de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera, 2004.