Frieda Robscheit fou una patòloga nord-americana, nascuda a Alemanya, que treballà des de 1917 amb George Hoyt Whipple fent recerca sobre el tractament de l’anèmia perniciosa.
Robscheit era el cognom del seu primer marit, Hans Theodore Robscheit. El nom original d’ella era Friedericke Mathilde Saur.
Durant un temps va incorporar al seu cognom la versió americana, i usava els dos separats per un guionet, però després tornà a utilitzar el cognom alemany.
Quan Whipple va rebre el premi Nobel el 1934 per la seva troballa de l’eficàcia del tractament amb fetge en l’anèmia perniciosa, va mencionar la col·laboració de Frieda en les seves troballes i va compartir amb ella la gratificació econòmica del premi, demostrant l’excel·lent valoració que feia del seu treball.
L’anèmia perniciosa és deguda a una carència de vitamina B2, que es corregeix menjant fetge cru.
Frieda Robscheit era una dona vistosa i elegant, que sovint lluïa pentinats sofisticats. Comença a treballar amb Whipple el 1917, i seguirà amb ell molts anys, fins 1935. Durant aquest període, publica vora de cent articles sobre els temes que interessen a Whipple, pels quals li donen el premi Nobel per les seves troballes. Fou l’autora del treball més important de Whipple. El 2002, la revista Discover la inclou en l’article “The 50 most important women in science”.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 
El pes i reconeixement del seu treball per l’entorn proper fou evident quan el seu mestre Whipple, receptor del Premi Nobel, va compartir la gratificació. Van passar quasi 50 anys després de la seva mort per rebre el reconeixement de la comunitat científica, en la tradicció de les aportacions de les dones en la medicina fins el segle XXI.
M'agradaM'agrada
Hola Miquel, primer de tot felicitar-te pel blog, el trobo molt interessant, hi he trobat molts articles amb informació que desconeixia. I les explicacions són sempre didàctiques i ben comunicades. Ara bé, llegint l’entrada d’avui m’ha sorprès llegir aquesta descripció de la protagonista: era una dona vistosa amb pentinats sofisticats… No acabo d’entendre quina informació aporta en relació al que vols explicar i diria que en el cas de la descripció del llegat dels homes mai parles sobre els seus pentinats.
M'agradaM'agrada
Tens raó Laia que aquest comentari sobre el pentinat i l’aspecte d’aquesta senyora era innecessari. Però com em va sorprendre al llegir-lo en una ressenya biogràfica d’aquest personatge, per lo inusual que és que els cientifics aspirin a ser vistosos, vaig caure en la tentació de mencionar-lo.
Gracies per l’elogi del blog i per advertir-me de les coses que no he fet be.
M'agradaM'agrada