Aquest és un quadre pintat per Joaquín Sorolla el 1878 (Fig.1) on es veu Luis Simarro rodejat dels seus deixebles (veure aquesta entrada del blog de 7/9/23).

Durant uns mesos de l’any 1897, Sorolla passa una estona cada vespre al laboratori del psiquiatre Luis Simarro Lacabra (1851 – 1921), de qui s’ha fet molt amic, i on conversa amb els amics i deixebles de Simarro. Simarro era neuròleg, psiquiatre i històleg.

El quadre pintat per Sorolla es va convertir en una pintura fonamental del Museu Sorolla, en la meva opinió el museu més atractiu de Madrid.

Els vespres en que hi havia gent al laboratori del Dr. Simarro, deixebles i companys vivien amb entusiasme per la ciència i no es preocupaven d’altra cosa més que d’augmentar els seus coneixements, despreocupats pels horaris i pel salari.

Luis Simarro va ser una de les persones més notables i influents de la ciència i la cultura espanyola de final del segle XIX i principis del XX. Políticament lliberal republicà, va influir en Ramon y Cajal (Fig.2) i en altres metges joves del seu temps.

Havia nascut a Roma quan el seu pare vivia a Roma, on li havien encarregat els retrats del Papa Calixte III i Alexandre VI. El pare va morir tuberculós. La seva esposa, la pintora Cecilia Lacabra, es va suïcidar, desfeta per la mort del marit.

Luis Simarro és un bon estudiant i s’interessa per la docència. Un cop graduat, exerceix, primer a Madrid, a l’hospital de la Princesa i al nosocomi de Santa Isabel. Entre 1860 i 1865 va a Paris, on assisteix a les lliçons de Charcot a l’hospital de la Pitié-Salpêtrière. Aprèn la tècnica d’histoquímica de Golgi, amb la que farà estudis del sistema nerviós, mètode que ensenyarà a Ramón y Cajal.

El seu interès per la neuro-histologia que va adquirir a Paris no el deixa, i a Madrid munta un petit laboratori a casa seva on ensenya les seves preparacions a Ramón i Cajal i a altres històlegs com Achúcarro (veure aquesta entrada del blog de 1/10/21) i Lafora (veure aquesta entrada del blog de 15/9/23). El 1862, guanya la càtedra de Psicologia experimental.

Els seus treballs, un total de més de 2.200 obres catalogades, mostren retrats, paisatges i monuments de temàtica social i històrica, caracteritzades per la capacitat de captar la personalitat i essència dels retratats i els paisatges sota la llum del sol.

Sorolla ha estat un pintor prolífic. Se li calculen mes de 2000 obres catalogades. Amb un estil lluminós, de caràcter tendint a l’impressionisme, està considerat un dels pintors més importants de la pintura espanyola de finals del segle XIX i principis del XX.

Referències

Sorolla, Joaquín. Los Impresionistas y su época, Joaquín Sorolla 1863-1923. Barcelona: Polígrafa, 2000