Englobats dins la paraula frau hi caben diferents conductes inadequades, que en anglès s’inclouen sota el terme “scientific misconduit”, que van des del plagi de treballs o part de treballs d’altres autors, publicació de treballs amb dades inventades o manipulades per obtenir conclusions que no son certes, eliminació de dades que impedirien les conclusions a les que s’ha arribat, manipulació de les dades estadístiques o utilització de dades de malalts que no han donat el seu consentiment informat per participar en un estudi.

Per que es produeixi frau científic cal que hi hagi voluntarietat i premeditació en la falsificació de les dades presentades. L’error no es frau, ja que només hi ha frau quan hi ha la voluntat d’enganyar per augmentar el prestigi que es té o l’estatus del que enganya.

La incidència d’aquest tipus de frau està augmentant perquè les publicacions constitueixen un element molt important per la promoció acadèmica d’un científic, i la producció científica es mesura pel nombre, la qualitat i la novetat del mètode aplicat i els resultats obtinguts.

Un dels fraus científics més flagrants, en el que el fraudulent hagués pogut guanyar el premi Nobel, fou Paolo Macchiarini, que va ser cap del servei de Cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic de Barcelona, que presumia d’haver inventat una pròtesi de tràquea humana (Fig.1).

Aquest tips de frau és diferent del més clàssic, propi de la medicina privada, en la que el preu que certs metges sol·liciten per un acte mèdic és desproporcionadament elevat pel nivell de competència o expertesa d’aquest metge. Aquest tipus de frau és difícilment perseguible perquè si el malalt paga un preu excessiu d’alguna forma ha acceptat la quantitat exigida.

El frau científic costa de prevenir i d’evitar, malgrat que la majoria de revistes mèdiques utilitzen el sistema de revisió per companys, que en teoria hauria de poder detectar les possibles irregularitats.

Els casos que s’hagin escapat a la revisió dels manuscrits per companys experts, només poden ser detectats si algun lector troba inexactituds que facin sospitar el frau. En aquest cas la seva obligació moral seria notificar la seva sospita a l’editor de la revista.

Com es castiga el frau científic?

En primer lloc sol·licitant una retractació del que ha comès el frau en la mateixa revista on s’ha publicat l’article fraudulent.

Si l’autor del frau havia obtingut recursos econòmics en forma de beca o d’una altra aportació dinerària, pot ser acusat de malversació davant la justícia ordinària per apropiació indeguda d’aquests diners. Altres mesures que s’apliquen son l’expulsió de la universitat, la prohibició de rebre més ajuts econòmics, i eventualment multes econòmiques.

Els assaigs clínics son un camp molt temptador perquè metges poc o gens escrupolosos descobreixin beneficis econòmics relacionats amb productes farmacològics que s’estan provant. La indústria farmacèutica tú mecanismes de control per minimitzar la possibilitat de fraus per invenció o manipulació de dades, però hi ha autors fraudulents de gran habilitat.

Finalment podríem incloure en la categoria de fraus el que també es designa com autoria regalada, és a dir quan algun autor dels que signen publicant un treball no ha col·laborat gens però ha sigut inclòs en el llistat d’autors per amistat amb l’autor principal o quan aquest vol afalagar un superior fent-lo co-signar sense haver participat en la redacció del treball o en l’anàlisi del seu contingut.

Referències

Samuel Karchmer, Laura Romina Carpio Martínez. ¿Existe el fraude en medicina?, Acta médica Grupo Ángeles, 2017; 15 (1), 70- 77.