Avui us comparteixo l’entrevista que es va publicar ahir a La Contra de La Vanguardia. La xerrada amb en Víctor Amela gira entorn del meu llibre “L’art de curar”, basat en els articles d’aquest blog.

Tinc 83 anys. Soc de Barcelona. Soc doctor en medicina, hepatòleg i digestòleg. Estic casat amb la Mercè i compartim cinc fills i sis nets. Política? Soc d’esquerres i descontent per tant dogmatisme. Creences? No. Col·lecciono taules d’exvots pintats antics, m’agrada la seva candidesa i fe.

‘L’art de curar’

El doctor Bruguera va ser digestòleg durant decennis i president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (1994-2010), i erudit de la història de la medicina. Va preparar minuciosament unes classes presen­cials … que el confinament va truncar. Les va pujar al seu blog, i molts col·legues el van animar a ordenar aquelles lliçons en un llibre: L’art de curar. Incògnites, curiositats i relats sorprenents de la història de la medicina (Ed.Parnass). És un entretingut viatge per la història de medicina, farcit de coneixements: Trota de Salern va fundar al segle XI la primera escola de medicina del món, Robert Liston va ser el cirurgià més ràpid, Pere Virgili va acabar amb els barbers-cirurgians fundant el 1760 el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, l’àcid fènic va dur l’asèpsia als quirofans …

On comença la història de la medicina?

En l’oració.

Pregar salut?

Resar a divinitats, a la Mare de Déu, a sants miraclers…

Funciona?

Col·lecciono exvots, retaules del segle XVI a la primera meitat del segle XX, amb escenes pintades de la curació pregada.

Què li agrada dels exvots?

La seva candidesa i fe genuïna. Com els grecs antics, per qui les malalties eren mals enviats pels déus. Però va arribar Hipòcrates, i va separar religió i medicina.

És el del jurament hipocràtic?

Va fixar els principis ètics de la medicina.

Enumeri-me’n alguns.

No perjudicar. No donar fàrmacs mortals. Guardar secrets del pacient. No seduir el pacient. Derivar-lo al que sàpiga fer un avortament o cirurgia, si tu no en saps…

Què va venir després?

Galè (s. II d.C.): va revelar secrets anatòmics.

I quan es creen els hospitals?

Amb les legions romanes, per guarir soldats: es deien valetudinari , perquè valetudo és ‘salut’. Hi treballaven els capsarii , per la capsa (caixa: farmaciola) en la qual portaven fàrmacs i instrumental.

Arriba l’edat mitjana: què va aportar?

Els monestirs tenien barbers per tonsurar els monjos. El Papa al segle XI va prohibir als monjos tocar sang… i aquells barbers van acabar fent-se cirurgians.

I, fins fa poc, arrencaqueixals.

Sense anestèsia. Per això els cirurgians més ràpids eren els més cotitzats: com menys estona operant, menys dolor.

Algun cirurgià molt famós?

Félix de Tassy: a finals del segle XVII va operar una dolorosa fístula perianal de Lluís XIV, el Rei Sol, amb èxit. Abans va practicar amb presos… Què va ser d’ells?

També practicaven amb cadàvers?

Sí, robats i venuts a clíniques. De desenterradors, van passar a assassinar prostitutes, rodamóns… i vendre’n els cossos.

Màrtirs de la medicina!

Com a màrtir penso en Ignaz Semmelweis, metge que va dir que la mortalitat puerperal baixaria si es rentaven abans les mans… i el van tancar per boig!

Creia que la higiene de mans l’havia im­posat la gran Florence Nightingale…

Fundadora de la infermeria! “La dona del llum”, li deien: cada nit visitava els malalts, una cosa insòlita llavors! Tot el que ella va crear continua vigent als hospitals.

Quina altra dona destacaria?

La llevadora Angelique-Marguerite du Coudray, que va millorar els parts. Va formar cinc mil llevadores: va rebaixar la mortalitat infantil i va créixer la demografia a França.

La penicil·lina va frenar molt la morta­litat…

Espores del fong Penicillium notatum van contaminar per atzar dues plaques de Petri. Adonar-se del seu poder antibiòtic va ser el mèrit de Fleming… però aïllar la penicil·lina ho va fer Fowley, anys després.

El “foc de sant Antoni” medieval l’originava un altre fong, oi?

Els pobres menjaven pa de sègol… contaminat de claviceps, fong que estrenyia artèries i vasos: provocava sensació de foc i gangrenes, mutilacions, mort.

Una altra malaltia: l’escorbut.

Absència de vitamina C, per falta de fruites i aliments frescos i cítrics, carència entre navegants de llargues travessies: esgotament i caiguda de dents. No al Galeón de Manila : els donaven aigua amb llimona!

I els malalts mentals, quan van començar a ser tractats mèdicament?

El primer hospital psiquiàtric del món el va fundar a València el 1410 el frare Joan Gilabert Jofré: “Hospital d’ignoscents, folls i orats”. Nens i bojos.

Quan jo era nen feia por la poliomielitis.

Per desídia, governants franquistes van posposar la vacuna oral fins al 1963, i estava a punt ja als anys 50. Mereixerien indemnitzacions els milers d’espanyols infectats que van quedar minusvàlids!

Abans, el 1918, havíem patit l’anomenada grip espanyola…

A Espanya l’Església catòlica va convocar tantes processons i rogatives contra la grip… que això va propagar els contagis!

I què em diu de la pandèmia de COVID que ens va fuetejar l’any 2020?

Que a Espanya va ser degudament afrontada mitjançant els confinaments: bé!

Es va parlar moltíssim de “ triatge”…

Un invent del metge napoleònic Dominique Larrey: curava primer els ferits amb més probabilitat de sobreviure sense mirar la seva graduació o nacionalitat.

No ha esmentat Louis Pasteur…

Va revelar com operen i es reprodueixen els microbis i com neutralitzar-los… però cal saber que era molt misògin: en un carta demanava al rector de la seva universitat que no contractés dones.

Referència

https://www.lavanguardia.com/encatala/20250806/10954105/les-processons-catoliques-propagar-grip-espanyola.html