Budin fou el deixeble principal del professor Tarnier (veure aquesta entrada del blog de 24/3/26), l’introductor de la incubadora pels nens prematurs. Budin arriba a superar el mestre, tenint en compte les seves contribucions al benestar i a la salut dels nens petits (Fig.1).

Pierre Budin supera brillantment l’ensenyament escolar i comença la carrera de medicina a Paris el 1867. Quan es gradua, decideix fer una estada a Edimburg per aprendre la cirurgia antisèptica de Joseph Lister.

Després fa la residència amb Tarnier, de qui prové la il·lusió per ser obstetre. Fa la tesi doctoral el 1870, sobre “el cap fetal en Obstetrícia” , que s’ha convertit en un clàssic. El 1880, és nomenat professor associat quan es reconeix l’especialitat d’Obstetrícia. Budin és nomenat el 1882 cap d’Obstetrícia de l’Hospital de la Charité a París.

El 1880, instal·la la primera incubadora neo-natal a la Maternitat de París (Fig.2). Aquestes primeres incubadores eren essencialment caixes de fusta amb finestres de vidre, escalfades amb carbó o làmpades elèctriques. El treball de Budin despertà interès en tot el mon, i aviat altres hospitals adoptaren dispositius similars.

El 1885, quan té 35 anys, demana que l’operi un cirurgià anglès, Lawson Tait (Fig.3), per un mal de panxa que el té invalidat. El mal és degut a un quist hidatídic, que pot ser extirpat.

El 1889, fa una estada a l’Institut Pasteur, quan pren consciència de la necessitat de preservar els nens patits de les infeccions. El 1895, succeeix al seu mestre Tarnier com a cap d’Obstetrícia de la Maternitat de Port-Royal (Fig.4), que transforma en un centre modern i de gran nivell científic. Budin és un excel·lent mestre que captiva l’auditori quan dona lliçons perfectament preparades.