Moltes persones que han estat per primera vegada al meu despatx del Col·legi de Metges, em diuen al marxar que els hi agrada molt la pintura que tinc penjada en una de les parets (Fig.1). La tinc des del dia en que, essent president del Col·legi fa gairebé 20 anys, la pròpia pintora me la va regalar.

Us explico qui era la pintora i després perquè el quadre és al meu despatx. Carme Aguadé Cortés era filla de Jaume Aiguader i Miró, que va ser alcalde de Barcelona, ministre del govern espanyol, i un home de pes d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la màxima confiança de Francesc Macià (Fig.2).

Ignoro per què i quan Carme es va canviar el cognom del seu pare.

Aiguader era metge, i també ho era el seu germà Artemi, i director de la sèrie de llibres “Monografies mèdiques”, en la que hi varen escriure els millors metges de Catalunya d’abans de la Guerra Civil.

Carme va néixer a Barcelona el 1920. La seva mare era pintora i pianista, Carme Cortés i Lladó (1892 – 1979) (Fig.3). El 1939, va fugir amb la família a Paris, com exiliada en perdre la guerra els republicans, i el 1941 marxa a Mèxic amb pares i germans.

Carme Aguadé viurà a Monterrey, on la seva mare ha muntat una escola d’Arts Plàstiques a la Universitat de Monterrey. La mare i ella tornen a Barcelona el 1959, amb l’escultor asturià Julio Ríos, que s’ha casat amb la mare de la Carme, després de quedar vídua per la mort del seu marit.

Carme esdevé una pintora eclèctica, figurativa i no figurativa, casada amb Frederic Rahola (Fig.4). Ha fet exposicions continuadament i ha estat considerada una gran pintora. Una de les seves exposicions es va fer al Col·legi de Metges, i en aquesta ocasió la pintora em va proposar que escollís un quadre dels que havia exposat per regalar-me. No vaig tenir cap dubte i vaig escollir el quadre de flors violetes, que m’ha acompanyat durant una pila d’anys.

Recomano l’article d’ASSUMPTA BASSAS VILA i MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ MADRID. Las artistas y el Pop Art en Cataluña en la década de 1960: Carme Aguadé, Silvia Gubern, Mari Chordà. Asparkía, 2021; 38: 315-340, per llegir consideracions d’aspectes de l’estil pictòric de Carme Aguadé (Fig.5).