Després d’haver estat 12 anys membre de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), presidida pel Dr Ramon Trias i Rubiès, i 16 anys president del CoMB, ningú es creurà que vaig arribar a la junta del CoMB i a presidir el Col·legi de Metges de Barcelona a contracor.

En aquell temps jo no volia estar massa temps ocupat en activitats que m’impedissin una dedicació intensa a l’Hepatologia, en el servei creat el 1972 a l’Hospital Clínic degut a l’empenta i convicció del Dr Miquel Àngel Asenjo, director tècnic de l’hospital, qui va fer la reorganització del centre.

Les eleccions al CoMB estaven ja convocades i part de la junta de govern tenia la intenció de presentar-se a la reelecció. La junta estava presidida pel Dr Pijoan de Beristain, cardiòleg de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, però una malaltia l’havia mig retirat i la presidència l’assumia el Dr Mirada, el seu vicepresident, que aspirava a ser president de dret i no per substitució (Fig.1).

En aquell temps, jo era militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) , i m’havien nomenat coordinador de la sectorial de Sanitat del partit, en funció del qual havia de despatxar de tant en tant (un cop al mes) amb el secretari general, Jordi Pujol.

Vaig sentir de boca de gent important del partit que aquell any havíem de guanyar les eleccions a la presidència del Col·legi de Metges, i em recomanaven que m’espavilés. Semblava que era jo qui havia d’evitar quedar marginats de la direcció del Col·legi de Metges, o al menys jo m’ho vaig pensar.

En conseqüència, vaig reunir alguns companys de la sectorial de Sanitat del partit per parlar-ne i vàrem decidir fer algunes gestions per tractar de fer una candidatura de síntesi amb els que acabaven el mandat, alguns dels quals eren militants del PSUC, com Ramon Espasa, o del PSC, com Josep Coromines (Fig.2).

Vaig començar a fer visites a la gent que coneixia de la junta sortint, fent la proposta d’una candidatura de síntesi, presidida per Ramon Trias. Jo proposava en Ramon Trias perquè era de la junta sortint, no era de cap partit i tenia prestigi com a metge.

Alguns membres de la junta del Dr Pijoan veien bé la meva proposta, però el Dr Mirada, que tenia força ascendent entre els seus, la va vetar perquè no volia deixar la oportunitat de ser president.

Vist el fracàs de la meva gestió, el Dr Aubia, company a la sectorial de Sanitat de CDC, i jo vàrem dissenyar una nova estratègia per fer coneguda la candidatura que proposàvem. Devíem tenir èxit perquè vàrem treure molts més vots que l’altra candidatura, la que encapçalava el Dr Mirada, i ens vàrem trobar ocupant la junta del CoMB.

En acabar el mandat de quatre anys, el Dr Trias va renovar el càrrec dos mandats més, i després de 12 anys va demanar-me que el substituís. Jo no vaig trobar cap argument raonable per no acceptar, i vaig encapçalar la candidatura que pretenia constituir-se en junta de govern del Col·legi pel següent exercici.

L’any 1992, començava el meu mandat com a president del CoMB, que va durar 16 anys, ja que em van elegir president en tres mandats més.