Fa un parell de setmanes vaig llegir aquesta biografia de Josep Vidal i Munné, escrita pel metge Jordi Almirall, natural de Piera i jubilat de la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Mataró. L’ajuntament de Piera ha editat aquest llibre per celebrar el 130 aniversari del naixement d’en Pepus (Fig.1).

En Josep Vidal era de Piera, nascut el 1896, d’una família d’hisendats locals. El nom de Pepus li prové del nom de la casa pairal de la família.

De petit és estudiós, i els pares el duen a Barcelona a casa d’uns oncles per anar a estudi al col·legi dels escolapis. En Josep Trueta i Raspall era del curs següent a Vidal.

Fa la carrera de veterinari a Saragossa perquè no hi ha facultat a Barcelona. Tingué matrícula d’honor en gairebé totes les assignatures. En acabar els estudis, el nomenen professor adjunt, però renuncia a la universitat i torna a Piera per fer oposicions a veterinari municipal de Martorell el 1917.

En aquests primers anys de veterinari, es casa, fa teatre i funda un periòdic mensual, Joventut, defensor dels interessos de Piera i comarca.

El 1922, considera que ha tocat sostre. Es trasllada a Barcelona on troba feina a l’Institut Veterinari Nacional, un centre privat, i entra en el cos de veterinaris municipals per oposició. El 1926, ingressa en el Laboratori Municipal de Barcelona, on tindrà com a cap al farmacèutic Pere González Juan. El 1931, és nomenat cap del departament d’Investigacions Veterinàries (Fig.2).

Investiga sobretot la brucel·losi, per la que obté una vacuna de bacils morts, i també és impulsor de l’ús de BCG per animals i humans.

Vidal i Munné obté la càtedra de Veterinària de l’Escola de Veterinària de Madrid, on es dedicarà a fabricar vacunes contra malalties infeccioses del bestiar. Funda la revista Veterinària catalana i uneix els quatre col·legis provincials de veterinaris de Catalunya en un sol col·legi, del que serà el primer president (Fig.3) .

Durant els anys de la Guerra Civil, està amagat a Piera, però és jutjat a final de la guerra per ser simpatitzant d’Acció Catalana. No és sancionat i, en la postguerra, participa en el projecte de fabricar una penicil·lina catalana en el marc d’un projecte impulsat pel farmacèutic Pere González Juan.

A mi m’ha regalat un exemplar del llibre el Jordi Almirall, a qui li agraeixo la seva amabilitat, i em diu que si algú en vol adquirir algun, cosa que recomano, ho pot fer sol·licitant-lo a l’ajuntament de Piera, que els regalarà mentre en quedin en estoc.