Alejandro Otero Fernández va ser catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de Granada des de 1914, als 26 anys. Fou el catedràtic més jove d’Espanya (Fig.1).

Havia estudiat medicina a Santiago de Compostela i s’havia format com a ginecòleg a Alemanya i Àustria, on coneix professionals amb els que establirà excel·lents relacions.

Arriba a Granada i troba una facultat de medicina sense recursos i sense gent de categoria mèdica ni material docent. Otero adquireix instrumental clínic a Alemanya, que paga amb els seus diners. És el primer que utilitza guants de làtex en les intervencions quirúrgiques. Es tracta d’una autèntica revolució a la universitat.

És un home participatiu tant en l’àmbit professional, com social. L’any 1925 participa en la comissió que ha d’intervenir en la construcció del nou Hospital Clínic. Un any abans, el 1924, havia inaugurat la seva clínica privada, Ntra. Sra. de la Salut, a la que hi anava gent de tot Espanya, degut al prestigi que tenia el Dr. Otero com a ginecòleg.

Otero milita en el Partit Socialista de Granada i aviat comença la lluita en favor d’una atenció mèdica digna a tota la població granadina. La seva intervenció en l’atenció obstètrica de les dones treballadores a la Casa del Pueblo determina una reducció de la mortalitat de la població femenina granadina, fet que influeix en que en les eleccions municipals de 1931 sigui el segon candidat en nombre de vots.

La seva vinculació amb la classe obrera li causa una hostilitat en els sectors benestants de la ciutat, que buscaran la manera de causar-li perjudici.

En les eleccions generals de 1931, és elegit diputat del PSOE per la província de Granada. El 1937, és elegit rector de la Universitat de Granada (Fig.2) i, el 1939, vicepresident de la Comissió Executiva del PSOE.

Otero fuig de Granada quan el cop d’estat contra la República. Marxa a Paris i després a Mèxic, on segueix exercint la seva professió a l’Hospital Espanyol.

Alejandro Otero va ser jutjat en absència, durant el franquisme i condemnat, essent desposseït dels seus bens. Encara no se li ha restituït el bon nom.

La figura del professor Otero ha estat recuperada per la Dra. Enriqueta Barranco, ginecòloga que va fer la seva tesi doctoral el 1987 dedicada a Alejandro Otero (Fig. 3).

Barranco ha reunit un notable arxiu documental a partir de la seva recerca. És ginecòloga de l’Hospital Clínic de San Cecilio, docent de la Facultat i fundadora del servei de planificació familiar de Granada.

Li hem d’estar agraïts per la seva dedicació a un acte de justícia com és la recuperació de la imatge d’un bon home.

El 1996, José Fernández Castro va editar una biografia del professor Otero, que tingué menys difusió que la que mereixia. El 2006 n’ha aparegut una altra d’Enriqueta Barranco (Fig.4).