Aquesta setmana de Sant Jordi he llegit un llibre que no tenia previst llegir, però l’autor me l’ha posat a les mans i, com que era primet, vaig decidir llegir-lo (Fig.1). Fer-ho ha estat un encert. M’ha agradat molt i m’ha emocionat.

El llibre és de 1999. Té més de 25 anys. És un llibre escrit com homenatge a dues persones que van influir en l’autor del llibre, el Dr. Francesc Casas, que ha estat durant molts anys metge del servei d’Oncologia radioteràpica de l’Hospital Clínic. I ara és un jubilat del Clínic (Fig.2) .

Un dels homenatjats és el Dr Hernández Prieto, el primer cap del servei d’Oncologia radioteràpica de l’Hospital Prínceps d’Espanya, el primer cap que va tenir en Francesc Casas quan feia la residència (Fig.3), i l’altre la Sra. Eulàlia Forns, la Lali, una infermera del seu servei que va morir en un accident circulatori venint d’un congrés. Va morir quan va bolcar l’autocar en el que viatjava, a l’alçada del Pla de Santa Maria.

A més d’un homenatge a aquestes dues persones, el llibre és un homenatge a pacients que visqueren amb un càncer i moriren per aquest mateix càncer amb gran dignitat. Aquesta part del llibre m’ha emocionat per l’habilitat de l’autor en transmetre la seva admiració i respecte per la manera de patir la malaltia de la que n’hauríem d’aprendre tots, pel dia en que ens toqui a nosaltres.

El llibre és curtet, però causa impacte. El poden llegir metges i no metges. Per aquests darrers hi ha una part del llibre que explica, molt clarament, les generalitats de l’oncologia.

No sé si el lector d’aquest blog, que em té per un bon recomanador de llibres, podrà trobar algun exemplar d’aquest llibre d’en Francesc Casas en alguna llibreria. Jo recomanaria que faci un esforç per buscar-ne un. Val la pena. Jo suggereixo a l’editorial Viena, que va publicar el llibre el 1999, que examini la conveniència de fer-ne una nova edició, perquè és un llibre que pot tenir nous lectors.