Arnault Tzanck (1886 -1954) va ser dermatòleg i també un hemoterapeuta, organitzador de la transfusió sanguínia a França, que va fer aportacions valuoses en els dos camps (Fig.1).

Nascut a Vladikavkaz (Ossètia del Nord) va estudiar la carrera de medicina a París, i va viure a França tota la seva vida. Acabada la carrera, el 1910, guanya la oposició a metge intern de Dermatologia a l’Hospital Saint-Louis de París.

L’any 1914, comença la Primera Guerra Mundial, on ha de prestar servei com a metge d’una ambulància militar. Tzanck pren consciència de la necessitat de les transfusions, que s’han de prodigar en els ferits de guerra.

Acabada la guerra, torna a la vida civil i reprèn la carrera hospitalària en Dermatologia, on arriba a cap del servei de l’Hospital Saint-Louis a París.

Allà desenvolupa les proves epicutànies pel diagnòstic de certes malalties de la pell, especialment la prova de Tzanck, que és l’estudi microscòpic de les cèl·lules obtingudes de la base de les lesions ulcerades per la detecció del virus de l’herpes i del virus varicel·la-zòster.

Al final de la Segona Guerra Mundial, marxa a Xile per por a ser detingut pel seu origen jueu, però acabada la guerra torna a França, amb el grau de tinent coronel.

Segueix interessat en el camp de les transfusions i, l’any 1948, funda un centre de transfusions sanguínies a l’Hospital Saint-Antoine de París, que porta el nom d’Oeuvre de la transfusion sanguine d’urgence, i poc després funda el Centre National de Transfusion Sanguine, on hi investiga gent notable, com Jean Dausset, i Jean Pierre Soulier.

Tzanck publica un llibre que té molt èxit: “Problemes teòrics i pràctics de la transfusió sanguínia” (Fig.2).