Segurament el que li va passar a Eudòxia Píriz, acabada la Guerra Civil, va passar en altres llocs d’Espanya. Els vencedors es van venjar dels adversaris polítics de manera cruel i insensible. Si a més la víctima era una dona, el masclisme dels guanyadors podia tenir uns efectes terribles.

El cas d’Eudòxia Píriz, la primera metgessa d’Andalusia, no ha estat divulgat fins la investigació de Gabriel Pozo Felguera, publicada a El Independiente de Granada l’any 2018 (Fig.1).

El factor que va jugar més en contra d’Eudòxia fou haver estat deixeble d’Alejandro Otero, un catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia, socialista i que va ser rector de la Universitat de Granada. Otero es va exiliar a Mèxic acabada la guerra, i morí allí. Eudòxia no es va exiliar per tal de no abandonar el seu pare, i va passar la postguerra relegada a una consulta privada que va haver de tancar per falta de pacients.

Eudòxia Píriz no va tenir dificultats per matricular-se a la facultat de Medicina quan arriba a Granada perquè el seu pare, que era mestre d’un poble de la província de Salamanca, havia guanyat l’oposició d’una plaça de mestre a Granada. L’any 1910, la legislació espanyola permet que les dones puguin estudiar medicina.

Eudòxia coneix el professor Otero quan ha de cursar l’assignatura d’Obstetrícia. Fins aquell moment ha tingut matrícula d’honor de gairebé totes les assignatures. Quan ha acaba quart curs, té un conflicte amb un catedràtic que té conseqüències negatives. Expulsen el seu germà de la facultat, i a ella li posen, a partir d’aquella data, notes més baixes en totes les assignatures. Quan coneix el professor Otero, les coses li van millor, perquè és nomenada alumna interna de la càtedra.

Durarà poc aquesta situació favorable, que ocupa un temps en el que Otero vol que Eudòxia marxi amb ell a París i després a Mèxic. Son pare no està content amb aquest pla, perquè considera que el professor és un home massa faldiller. Ella tampoc vol marxar per evitar-li un disgust a son pare.

Eudòxia passarà la postguerra d’una manera molt discreta. No té cap càrrec públic. Només un despatx particular on visita coneguts i familiars, i que al final haurà de tancar per falta de clients. Mor el 1980.

La fuga d’Otero, que era un home amb diners, genera una persecució dels seus béns, la major part dels quals son destruïts. La gent que s’havia relacionat amb Otero, com el xofer i les monges que estaven a la clínica, son torturats per treure’n informació.

Eudòxia hagués pogut ser una brillant professional, la vida de la qual va quedar malmesa per raons ideològiques dels adversaris. Ella només va ser víctima del fet que un socialista de prestigi li va mostrar afecte. Un càstig massa gros per una falta inexistent. Pobra Eudòxia, quanta injustícia.