John Gibbon (1903 – 1973) va ser un dels cirurgians americans més notables per ser iniciador de fer cirurgia a cor obert gràcies a la invenció d’una maquina cor-pulmó (Fig.1).

Gibbon neix el 1903 en una família de metges. El pare, l’avi i el besavi eren metges, que s’havien establert a Filadèlfia el segle XVII.

Ell estudia medicina al Jefferson Medical College de Filadèlfia, on es gradua el 1927. Fa la residència al Pennsylvania Hospital de 1927 a 1929. Després fa una estada a Harvard i finalment torna al Pennsylvania Hospital i al Bryn Mawr Hospital on accedeix al càrrec de cirurgià assistent.

És durant la seva estada a Harvard que se li acut la idea de crear una màquina cor-pulmó quan van operar una malalta que va morir després d’un intent d’embolectomia d’un tromboembolisme pulmonar massiu post colecistectomia. La malalta mor, però Gibbon pensa que si haguessin fet passar la sang venosa per una màquina que la oxigenés i la retornés al cor, la malalta s’hauria pogut salvar.

A partir d’aquesta experiència va començar a experimentar amb gats. Durant la Segona Guerra Mundial fa de cirurgià militar com a cap de cirurgia d’un hospital, però no interromp les seves investigacions, que culminen el 1945 quan el nomenen cirurgià del Jefferson Medical College.

A partir de 1945 comencen els intents de fabricar una màquina cor-pulmó. Es proposa dissenyar una bomba capaç de crear una circulació extra-corpòria, és a dir un dispositiu que pogués fer al mateix temps: 1) Oxigenar la sang, 2) Prevenir la formació de coalls, i 3) Protegir els glòbuls vermells de la destrucció mecànica.

Un cirurgià cardiotoràcic americà, Clarence Dennis, fabrica una bomba, que no arriba a provar-se perquè causava infeccions. Més tard el suec Viking Olov Björk inventa un oxigenador, però aquests enginys son superats per la màquina inventada per Gibbon en la que intervenen enginyers (Fig.2).

El primer cas de malalt sotmès a cirurgia a cor obert fent servir la màquina cor-pulmó va ser una noia de 18 anys, Cecilia Bavolek, sotmesa a la reparació d’una comunicació interauricular el 6 de maig de 1953. La malalta va estar connectada a la màquina durant 45 minuts, durant els quals la màquina va complir eficaçment amb les funcions cardíaca i respiratòria. Va ser la primera intervenció quirúrgica intracardíaca que es va fer en humans. Aquest mateix any Gibbon fou nomenat professor de cirurgia i cap del departament de cirurgia del Jefferson Medical College i de l’hospital, que va conservar fins el 1967.

Gibbon es retira el 1967 i mor el 1973, després de jugar un partit de tennis. Havia tingut el primer episodi de dolor coronari el juliol de 1972.

La màquina cor – pulmó inventada per Gibbon ha estat una gran aportació de Gibbon, que també ha escrit un text de cirurgia toràcica (Fig.3). Ha rebut premis i distincions d’un gran nombre d’universitats i d’hospitals.