Richard Mead ha estat un dels metges britànics més importants de la primera meitat del segle XVIII. Neix a Londres, però va a estudiar medicina a Leiden, que és on hi havia l’escola de medicina més prestigiada. El final dels estudis els fa a Pàdua, també una escola de medicina destacada, on es gradua l’any 1695. Amb el títol de metge torna a Londres on pensa exercir.

Aviat se’l coneix per la seva expertesa en verins, sobre els quals publica un llibre, “Mechanical Account of Poisons”, que apareix el 1702 (Fig.1).

Per aquest motiu és admès a la Royal Society, la institució científica més valorada al Regne Unit.

També és conegut pels seus coneixements sobre l’escorbut i la verola. També publica un llibre sobre aquesta malaltia (Fig.2).

En aquest darrer aspecte és un ferm partidari de la variolització, consistent en la inoculació amb una llanceta de pus d’una pústula d’un malalt amb verola lleu. Aquesta era l’única mesura preventiva de que es disposava abans que Jenner introduís la vacuna de la verola (veure aquesta entrada del blog de 21/02/22) com a mesura preventiva d’aquesta malaltia.

Mead va ser metge de gent distingida de la noblesa britànica (Fig.3), com de la reina Anne i del rei George II, i de la intel·lectualitat de l’illa, com Isaac Newton o Alexander Pope.

Va tenir una participació activa en la fundació del Foundling Hospital, que no era en realitat un hospital assistencial des del punt de vista mèdic, sinó més aviat un hospital infantil, per recollir nens abandonats o orfes (Fig.4). Actualment l’antic hospital està reconvertit en museu.

La seva activitat mèdica la va fer al St Thomas Hospital, on hi va entrar el 1703. A la mort de John Radcliffe, que era el metge amb més prestigi, ocupa el seu càrrec, com a metge més destacat.