Rossini ha estat un dels grans compositors italians, especialment compositor d’òperes, de la qual la més coneguda és “El Barber de Sevilla”. Juntament amb Bellini i Donizetti és un dels representants del bel canto, i segurament un dels músics més estimats pels aficionats a l’òpera. Una mostra d’aquesta estima és l’edició d’un segell amb l’efígie de Rossini per part del servei postal italià (Fig.1).

A Rossini el va torturar durant tota la seva vida una gonorrea crònica, que cursava amb una estenosi uretral, que va adquirir cap el 1830 en el curs d’una relació amb una prostituta. La gonorrea li provocava dolor pelvià i penià, crisis de dificultat miccional, que alleugerava amb sondatges vesicals regulars i amb rentats amb aigua que contenia ametlles dolces, malva, flor de sofre i crema de tàrtar. Feia poc que, el 1832, el Dr Philippe Ricord diferencià la gonorrea com una entitat clínica diferent de la sífilis que, fins aquell moment, es creia que eren la mateixa malaltia.

També feia estades a balnearis, que en aquella època feien la funció d’antidepressius. Finalment va recórrer al Dr Civiale (1792-1867), un nefròleg de molt prestigi, cap del servei d’Urologia de l’Hospital Necker de París, que li recomanà dilatacions amb sonda de Béniqué i bugies, d’uns 20 minuts, que li milloraren els símptomes d’una manera considerable.

A més de la gonorrea, Rossini va patir al llarg de la seva vida d’altres malalties, totes força limitants, com hemorroides i una EPOC, causada aquesta darrera pel seu hàbit de fumador.

El 1868, va tenir deposicions sanguinolentes, que es devien a un càncer de recte. El va operar un dels millors cirurgians de París, el Dr Auguste Nélaton (1807-1873), pioner de la cirurgia abdominal, metge de Napoleó lll i de Garibaldi, i creador d’una sonda que porta el seu nom. Tot i això, amb Rossini no va tenir oportunitat de lluir-se: la malaltia estava molt avançada i el sobrepès, una bronquitis crònica i els problemes circulatoris augmentaven el risc anestèsic.

El 3 de novembre, es va extirpar part del tumor sota anestèsia amb cloroform. Nélaton va fer una altra resecció dos dies més tard, però la ferida es va infectar i la septicèmia subseqüent li causà la mort el 13 de novembre de 1868.

Per molta gent Rossini és més conegut com a gastrònom i elaborador de plats, com els canelons (Fig. 3) o el tournedos, que no pas com a músic. Segurament Rossini no era cuiner, però li agradava menjar i tenia idees sobre la cocció de certs plats. També és probable que algun cuiner volgués homenatjar el músic posant el seu nom a un plat. Bàsicament el nom de Rossini en cuina s’associa a la presència de trufa i fetge, i també amb filet boví.