Serà el metge Pere Tarrés, i després mossèn Pere Tarrés, el proper sant català ?

Espero que el nom de Pere Tarrés sigui familiar per la major part de lectors d’aquest blog. Era un metge que va morir l’any 1950 d’un limfoma als 45 anys. Havia deixat la professió de metge als 30 i pocs anys per entrar al seminari, perquè havia descobert la seva vocació de capellà.

Fa uns anys, Pere Tarrés estava més present en la meva vida que no pas ara. Vaig estar força ocupat organitzant l’any commemoratiu dedicat al Dr Tarrés (Fig.1).

Mossèn Pere Tarrés
Fig.1 Mossèn Pere Tarrés

Vaig escriure algun “paper” sobre el Tarrés metge, vaig anar a posar una placa en les façanes de la casa on va viure, a la carretera de Vic a Manresa, i on hi havia el pis on tenia la consulta quan feia de metge de medicina general al carrer Gran de Gràcia a Barcelona, i estava present al jardí del seminari de Barcelona on es va posar una estàtua de mida natural del Dr. Tarrés (Fig. 2).

Estàtua en bronze de Pere Tarrés, de Rebeca Muñoz, al seminari de Barcelona
Fig.2 Estàtua en bronze de Pere Tarrés, de Rebeca Muñoz, al seminari de Barcelona

Pere Tarrés va ser nomenat beat per l’església catòlica l’any 2004 després de la curació inexplicable els anys 80 d’un nen diagnosticat d’encefalitis vírica , els pares del qual havien invocat al venerable Tarrés.

Pels que no coneixen el mecanisme operatiu per canonitzar alguna persona que hagi viscut en santedat segons els criteris de l’església, es concedeix el títol de beat si es pot acreditar que ha fet algun miracle, i el de sant quan es pot acreditar que un beat ha fet un miracle.

Hi ha un tribunal d’experts nomenat per la Congregació de les causes dels sants que examina totes les notificacions de presumptes miracles per tractar de confirmar que hagin estat realment miracles, comissió en la que els metges que en formen part no han de ser necessàriament creients.

La paraula miracle s’utilitza per descriure un fet extraordinari que no s’explica per les lleis naturals i que la gent religiosa atribueix a una intervenció divina o sobrenatural, habitualment la curació d’una malaltia que no presenta aquesta evolució favorable de manera espontània.

Un segon miracle atribuït a Tarrés ja s’ha presentat a Roma per tal de fer-ne possible la canonització. Es tracta d’una religiosa de Sabadell amb un diagnòstic de tuberculosi òssia que va ser guarida sense explicació possible amb els coneixements científics actuals. Ara s’està examinant l’autenticitat d’aquest miracle.

Si es confirma, el santoral de l’església catòlica haurà incorporat un altre sant català. Veieu els articles d’aquest blog del 21/10/2025 i 27/03/2026.

Hi ha un comentari

  1. A banda que passi el “Comité de Seleccio de la santificació” tot i que ja ha superat el de la beatificació ha deixat un notable llegat terrenal: la Fundació Pere Tarrés. Una fundació fonamental a Catalunya orientada a l’acció social i la formació d’educadors en l’àmbit dels infants i dels joves, i, en particular, per a aquells mes vulnerables social i personalment.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari