El Dr Malcolm Pearce fou retirat el 1998 del Registre de Metges britànic per haver publicat dos articles inventats en una revista mèdica de prestigi.

Els dos articles van ser publicats al British Journal of Obstetrics & Gynaecology, revista de la qual n’era editor associat el metge sancionat. En el primer article, Pearce afirmava haver reimplantat un embrió ectòpic de 5 setmanes a través del coll uterí. La mare, una noia africana de 29 anys, va tenir un part normal. Era el primer cas on s’aconseguia aquest resultat. En realitat, l’embaràs i el part eren un invent de Pearce. El segon article fraudulent era la descripció de 191 dones amb una síndrome d’ovari poliquístic que van ser tractades amb gonadotropina coriònica humana per reduir el risc d’avortament.

Una sèrie tan llarga de malaltes amb un trastorn infreqüent va generar sospita sobre una possible hipertròfia del nombre de casos, fet que es confirmaria quan es va investigar el material amb el que s’havia construït l’article. La sanció a Malcolm Pearce va ser primer la supressió del càrrec d’editor associat al Br. J. Obst. Gynecol., i posteriorment l’exclusió del dret d’exercir com a metge, eliminant-lo del Registre de Metges britànic.

La sanció a Malcom Pearce va tenir com a fet associat la sanció al professor Geoffrey Chamberlain, que havia firmat l’article de Pearce sobre la implantació del embrió ectòpic, segurament sense llegir-lo, fent confiança al seu col·laborador en la direcció de la revista i en el departament de la facultat de Medicina de St George, on Chamberlain era el catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia, i Pearce professor ajudant. Chamberlain va renunciar al càrrec d’editor de la revista i al de director de la càtedra universitària.

L’autoexclusió del director de la revista d’aquest càrrec i de la càtedra universitària representa un bon càstig per haver estat còmplice de la trampa del Dr Pearce. Mostra clarament que els errors es paguen, encara que el grau de culpa de Chamberlain fou menor que el de Pearce, que és qui va dissenyar l’engany.

Pearce anà més enllà de la forma més comuna de frau, que és augmentar el nombre de casos presentats, i manipular el càlcul estadístic, per aconseguir que els revisors no hi trobin cap dèficit que faci inacceptable el manuscrit.

Pearce es presenta com un cas excepcional, la reimplantació d’un embaràs ectòpic, que no havia aconseguit mai ningú. Per tant era previsible que els revisors es miressin el manuscrit amb tota l’atenció per si descobrien algun error, intencionat o no.

L’examen del cas obliga a reflexionar si val la pena intentar enganyar en aquest terreny. L’aspiració de ser un científic de relleu és comprensible, però no ha de ser-ho tant com per fer trampa. En aquest cas Pearce va pecar d’ingenu. Les seves aportacions eren massa extraordinàries perquè passessin sense que els revisors es fixessin amb tot el rigor en els seus articles. El drama és que Pearce no només es va perjudicar ell mateix, sinó que va arrossegar el seu cap, a qui va col·locar en una pèssima situació.

Crec que està bé sancionar amb rigor els que cometen frau, però no se si és l’únic sistema de garantir la serietat i el rigor en les publicacions mèdiques.