Jo vaig passar la meva adolescència al barri de la Salut de Barcelona, barri situat sobre el barri de Gràcia, per damunt de la Travessera de Dalt. No sé si es deia “de la Salut” per la Clínica Quirón, la Clínica del Dr Seguí (Fig.1), l’Hospital de l’Esperança, i alguna més, radicades en el barri.

En el barri hi havia un convent, que n’hi deien “les Darderes”. Mai vaig saber per què li deien així, fins que ara he sabut que Darderes prové del nom Darder, que era el cognom del fundador d’un orde de monges.

El Dr Francesc Darder Barrich, guixolenc, era cirurgià a l’Hospital de la Santa Creu i va ser un dels fundadors de la congregació religiosa que té el nom de Germanes Franciscanes de la Nativitat de Nostra Senyora.

El nom de Darderes sortia sovint en les converses domèstiques a casa meva, sobre tot en les d’una tieta soltera, molt devota, que vivia amb nosaltres, que sovint anava al convent, on es portaven mobles i altres atuells que no es volien fer servir més. Entre aquells objectes recordo un rellotge de paret amb marqueteria modernista que estava a casa, però que el meu pare no apreciava perquè no era partidari del mobiliari modernista. A ell li agradava allò modern, i sempre es queixava del rellotge, que estava penjat en un lloc molt vistós de la casa.

Mai vaig saber perquè estava mal vist el modernisme a casa meva, al menys el mobiliari modernista. La casa, en canvi, una torre del barri dels periodistes, barri dins del barri de la Salut, era una torre modernista.

El cirurgià guixolenc Francesc Darder (1660-1731), va crear una Pia Unió de senyores amb la finalitat d’atendre les malaltes de l’Hospital de la Santa Creu. La causa pia inicial serà transformada en congregació religiosa l’any 1896 per la mare Isabel Ventosa Roig (Fig.2).

En una de les sales, que en un futur serà el despatx de reunions, s’hi conserva encara l’armari de la Causa Pia com un petit tresor. El doctor Casañas, llavors bisbe d’Urgell, serà qui en redacti les constitucions sumant-hi el carisma franciscà per petició de les mateixes religioses. El 1918 -fa poc més de cent anys- la Congregació va rebre l’aprovació pontifícia que en seria la definitiva. I és que fa molts i molts anys que aquestes religioses estan presents entre aquestes parets, just davant d’on anaven a fer el seu servei més necessari: la cura i vetlla de malaltes de l’hospital (Fig.3).

Amb un centenar de religioses en l’actualitat, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora exerceixen avui la seva tasca apostòlica en escoles, residències, centres assistencials i a l’àmbit de la pastoral de la salut. Ho fan a través de les diverses comunitats establertes a l’estat espanyol, Perú, Argentina i Uruguai. I en ple 2026, segueixen fent camí tornant al cor de Barcelona, al carrer que les va veure néixer. Ara, la pilota és a la teulada de l’ajuntament i si accepta aviat el projecte, un nou camí per a moltes dones s’obrirà al bell mig del Raval.

El 1882, començaren a portar hàbit religiós i a dur vida comuna, sense ser una congregació religiosa, prenent el nom de Germanes de la Nativitat de Nostra Senyora de Betlem. L’acció de Ventosa per a transformar l’associació en institut religiós tingué un primer reconeixement quan el 1883 fou acceptat el seu ingrés dins el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. Les primeres constitucions foren redactades el 1894 pel bisbe de la Seu d’Urgell, Salvador Casañas i Pagès, i foren aprovades l’11 d’abril del 1896, un any després de la mort de la fundadora, pel bisbe Jaume Català i Albosa, prenent el nom de Terciàries Franciscanes de la Nativitat de Nostra Senyora. El 1907, foren agregades a l’Orde de Sant Francesc, i el 1909 arribà l’aprovació pontifícia provisional arribaria i la definitiva el 1914. A partir de 1961, amb la renovació dels estatuts, prengué el nom de Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora.

De 1914 a 1977, les Germanes Darderes prestaren els seus serveis a l’Hospital de la Santa Creu de Vic.